La neu a Barcelona ciutat ja ha desaparegut. I avui es podien veure imatges no menys curioses que les de fa dos dies: cotxes amb els parabrises encara enlairats, petits racons de gel provinents d’ex-ninots de neu, moltes branques caigudes (i els treballadors corresponents començant a podar), el Tibidabo encara nevat... però una imatge concreta és la que m’ha cridat l’atenció: La quantitat de paraigües trencats per tot arreu! A les papereres, pel mig del carrer, arraconats en alguna cantonada... És curiosa la perseverança que vam mostrar tots plegats aguantant el paraigua obert tot i el vent. La nevada estava acompanyada de ràfegues prou fortes, i tots sabíem que el vent acabaria girant el paraigua i al final... trencant-lo.
Per això he posat el vídeo de sota. Jo crec que tots alguna vegada ens hem preguntat: “Per què no fan un paraigua que no es giri quan fa vent?” I sí, ja hi ha una empresa que ja ho comercialitza! Senz Umbrellas.
Els enginyers no només fem “els nostres números” com alguns creuen... també fem coses útils!
Quan algú és profà en la matèria, es pregunta:
ResponElimina- I els inginyers que fan?
La resposta adient és:
- De tot mare, de tot.
Ha quedat claríssim!!!!!