“Si ves, ja tornem a tenir la Festa Major aquí, però cada any igual, els mateixos actes, que si les sardanes, que si el ball de nit, alguna cosa pel jovent...” I tot un seguit de tòpics que es podrien sentir tant a les Borges com als pobles veïns: “podríem aprofitar i marxar de vacances, total cada any és igual...”.
I qui veu la festa major com una cosa avorrida, pot quedar tan ample? La solució és fàcil: IMPLICA’T! La festa major la fem entre tots, i les coses des de dins es viuen de manera molt diferent.
Participa amb els geganters i ajuda’ls a organitzar les celebracions dels seus 25 anys, dóna un cop de mà als diables a la barra del mar, ofereix-te per jugar al partit de casats/des i solters/es, demana si pots ajudar a preparar les bosses de carretilles, participa en el cant de la Salve i la Missa...
Si ho fas veuràs que la festa major comença MOOOOOLTS dies abans de la data que posa al programa i que s’acaba també bastant més tard de l’11 de setembre.
Prova-ho! I veuràs com a la primera carretilla encesa se’t dibuixarà un somriure a la cara, com a l’acord final de la Salve sospiraràs, com el partit de futbol el trobaràs dels més divertits que recordes, com el Vitxet i la Vitxeta seran molt més que els gegants de Reus, com fer créixer una anella sardanista t’identificarà amb els teus veïns, com no tindràs temps d’arribar al ball de tarda perquè encara estaràs recollint altres coses...
I si no t’agrada el que es fa, fes aportacions! Segur que hi ha orelles que et volen escoltar, perquè la Festa Major és una festa viva!!!
Ah! Però que això porta moolta feina? I tant! I molts mals de cap! I moltes reunions, i moltes hores... Que prefereixes seguir-te queixant? Allà tu, no saps el que et perds. Però si et pica una mica la curiositat, prova-ho i l’any que ve em dius el què.
Sovint necessitem classificar les coses, posar-los un sol nom per identificar allò que no sabem ben bé com explicar. Va passar amb el moviment del 15-M on sota el nom “d’indignats” entre la societat i els propis mitjans de comunicació hem aglutinat una gernació que no comparteixen grans ideals (o no comparteixen gairebé res). Això sí, sortien al carrer per fer sentir una angoixa (aquesta sí, compartida) que cadascú vivia de manera diferent.
Aquests dies, amb la JMJ tinc una sensació semblant. La manera com un jove Colombià o un jove de Romania pot viure la seva fe és molt diferent. La seva situació en cada parròquia, la política que l’envolta, les tradicions més locals... són tan diferents com ho podien ser les experiències dels indignats. Hi haurà qui viurà la fe d’una manera més fanàtica, altres que preferiran viure-la en silenci, alguns en petites comunitats, d’altres es trobaran encantats entre la massa... I malgrat això, ens entossudim a posar-los tots en un mateix sac.
La majoria de sociòlegs parlen d’una falta de valors, d’ètica, de cerca de noves religions per saciar uns neguits interns, de l’augment de teràpies alternatives, de pràctica de religions orientals... Doncs que un conjunt de joves es reuneixin per reflexionar, per compartir les seves vivències, per fer voluntariat, per compartir uns valors o per reafirmar-se no hauria de ser tan revolucionari, no? En el fons el que veiem aquests dies és una altra manera de viure tan legítima com qualsevol altra.
I això va més enllà de si algun radical vol atacar amb productes químics a un altre grup, de si la pompa vaticana proclama frases desconcertants pel s.XXI o dels missatge impositius que ens vol transmetre certa premsa. I és cert, segurament l’austeritat no és la tònica dominant, i aquí caldria fer molta autocrítica, però això no desmereix totes les altres experiències que aquests dies es compartiran a les JMJ.
No té sentit voler veure un únic perfil en els joves que es reuneixen a les JMJ. No té sentit, com no en té intentar etiquetar tots els seguidors d’un grup folk de hippies o tots els seguidor del Barça de brètols per les destrosses en les celebracions.
Hi haurà qui haurà vingut per reafirmar-se provinent d’una regió on la seva religió és la minoirtària, hi haurà qui ho farà per estar proper al Papa, però també hi ha haurà qui vol compartir una estona de pregària, conèixer joves amb valors comuns, cantar o fins i tot qui ho haurà fet només per fer turisme a bon preu.
Segur que les experiències dels qui ho hauran vist des de dins no tindran res a veure amb les imatges que veiem per la televisió. I això és el que dóna sentit a les JMJ.
