Actualitzacions automàtiques

És millor que el sistema operatiu faci actualitzacions automàtiques de programari o que et demani cada vegada que té alguna cosa per instal·lar si vols fer-ho (i acabar-ho fent sense tampoc saber ben bé per què)? És millor activar les actualitzacions automàtiques de l’antivirus o desactivar-les? Bé hi ha qui defensa una posició aferrissadament i hi haurà qui defensarà la contrària... 

Ara bé... i amb el mòbil o amb l’ordinador? Li deixem que canviï ell sol l’hora quan toqui? De fet mai ho sabem i acabem sempre arribant a aquella situació tonta, l’endemà de la nit del canvi horari, de no saber a quina hora posar el despertador del mòbil....

I el canvi horari? Cal? S’estalvia de veritat? Com conten els millors que diuen que s’estalvien? A qui ens hem de creure, als que en neguen els avantatges o als que parlen d’estalvi d’electricitat? Canviar una hora ens provoca tants trastorns al nostre cos com diuen alguns?

Bé, ser a Montréal i intentar saber quina hora és a Catalunya m’ha portat més d’una sorpresa. La primera és, si el meridià de Greenwich passa a prop de Saragossa (i és prou famós el pont que ho indica a l’A2 a prop de Peñalba), i en principi aquest és el que marca el fus horari, perquè a Espanya no estem a GMT + 0? Seria lo més lògic no? Doncs resulta que no... 

Meridià de Greenwich, a l'A-2

El 1940 Franco va decidir adoptar l’horari de l’Alemanya nazi que Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits!! El GMT +1 !!! O sigui que avancem i retardem una hora perquè suposadament s’estalvia, però en canvi no anem a l’hora del fus horari que ens tocaria... Algú m’ho explica? 

Segona curiositat, qui decideix quan es canvia l’horari? Tan globalitzats que estem... doncs resulta que a Estats Units i Canadà, van canviar l’hora la nit del 9 al 10 de març, i a Catalunya la canviaran la nit del 30 al 31, és a dir 3 setmanes més tard. Per tan ara els vols de Barcelona a Montréal “arriben una hora abans”, només hi ha una diferència de cinc hores entre els dos territoris. 

La curiositat... Aquí no passa com als diaris catalans que no sé quants dies abans ja parlen del canvi d’horari amb articles a favor i en contra. A més afegiu-li que no tinc televisió a casa. Doncs bé el fet és que no em va arribar la notícia que hi hagués el canvi d’hora. Em vaig llevar el diumenge amb una mica més de son, però pensant que simplement no havia dormit bé; a la tarda vaig dir-me, ja es nota que arriba la primavera, es comença a allargar el dia (però com que el cel seguia blanc... tampoc es notava tant), dilluns al matí vaig veure que era una mica més fosc i vaig pensar que hi hauria turmenta... vaig fer vida normal fins dilluns al vespre.... El que havia passat és que se m’havia actualitzat l’hora de l’ordinador i del mòbil sense jo saber-ho, per tant no vaig fer tard enlloc...

I de casualitat, parlant amb el Fran el dilluns, miro el rellotge de mà i dic “va que ja són les 8, cap a casa” i ell: “no, són les nou”... quan me’n vaig adonar em volia fondre! Sempre havia pensat que amb el que ho enunciaven ningú no en podia estar al marge, però m’havia passat a mi!!!! Amb l’agreujant que havia planejat una videconferència de feina Montréal-Barcelona per l’endemà i la gent de Barcelona estava convocada sense haver comptat que ara ja només vivim a 5 hores de diferència!!!!

Si em descuido torno a Catalunya convençuda que a Canadà no fan el canvi horari d’estiu... visca les actualitzacions automàtiques!

Fotografies de Les Borges

Ja fa temps que a les borges tenim la sort de tenir unes fotografies espectaculars del nostre poble penjades a internet. Gràcies al blog de la Tere Balañà tenim unes vistes que ens sorprenen als propis borgencs.

Fils de llum que només queden atrapats en la seva càmera i que ens mostren combinacions de llums i ombres molt suggerents. Un tènue color que alhora és radiant, un apunt de brillantor que escampa colors, una combinació entre allò visible i allò invisible.

La fotografia que he posat en aquest post la trobo especialment bonica. La boira és capaç d’escampar una llum viva i tremolosa, pròpia i reflectida. L’ermita perspicaç, el cel suau... Unes combinacions que fascinen als més escèptic.

Gràcies Tere per deixar-nos veure les Borges a través de la teva càmera.

Casualitats

Es sent sovint que entre germans bessons existeix una connexió especial. Alguna cosa semblant a un sisè sentit (res paranormal) que els permet establir una comunicació molt propera i difícil d’explicar.

No hi ha estudis científics que ho puguin demostrar però hi ha moltes històries de germans bessons que expliquen aquestes casualitats. Des de sentiments de dolor que sent un quan és l’altre el que està malalt, a saber què està pensant l’altre encara que sigui molt lluny.

Els pocs intents d’intentar-ho explicar es centren en el fet de compartir durant 9 mesos un espai comú, i en quelcom anomenat “permeabilitat de l’aparell psíquic fetal”, però... què passa quan el mateix tipus de connexió s’estableix entre germanes que es porten 8 anys de diferència?

Durant algunes èpoques ens han preguntat si érem bessones, però més enllà d’una semblança física naltros també vivim aquestes casualitats estranyes. Moltes vegades, just en el moment d’agafar el telèfon per trucar-la, aquest sonava i era ella. Hem coincidit vestides amb el mateix jersei trobant-nos fora de casa i venint cadascuna d’un lloc diferent... I el que ens va passar dissabte ja és més que una casualitat.  Dissabte era un dia especial, una situació que no és l’habitual i per la qual vam decidir que ens havíem de maquillar (fins aquí res d’estrany). Però quan després de l’acte arribem a casa i descarreguem el cotxe...

-         -  Ei jo també tinc el mateix maquillatge d’ulls!

-         -  Però si és dels xinos i l’he comprat a Ferrol.

-         -  Sí sí, jo també el vaig comprar als xinos però de Reus.

-         -  Doncs el vaig portar expressament per avui.

-         -  Doncs jo també l’he portat expressament de Barcelona...

Ens mirem les dues i comencem a riure. Hi havia 9 colors diferents al set de maquillatge d’ulls i les dues vam triar estrenar el mateix color per pintar-nos especialment per aquell dia...

No ens acostumo a pintar, i... per què les dues vam comprar la mateix pintura (EXACTAMENT LA MATEIXA) que no és ni molt menys d’una marca coneguda, per què cap de les dues havíem estrenat aquell color en concret, i per què les dues vam emportar-nos-el (una de Ferrol a Igualada i l’altra de Barcelona a les Borges) per decidir pintar-nos del mateix color per aquella ocasió?

No hem compartit 9 mesos d’úter, però la connexió entre nosaltres és indiscutible. Serà per què que el pare volia tenir bessonada? Potser som bessones però amb una vuitada pel mig...

Curiositats (I)

Les coses que són diferents al que sempre hem vist, ens xoquen, i per tan ens encurioseixen. Quan a més estem fora del nostre “ambient natural”  el nostre instint és observar-ho tot. Per això comença aquest apartat de curiositats.

Doncs bé, una d’aquestes coses que m’ha cridat l’atenció a Ferrol ha estat el cartell de la foto. Vaig veure que, com en totes les ciutats, hi havia la típica zona blava, però em vaig fixar que no veia parquímetres, i els "tiquets" de darrera el vidre del cotxe també eren diferents...

Resulta que Ferrol deu ser dels pocs llocs que manté “l’esperit” original de la zona blava, que hi hagi rotació de vehicles. Aquí s'hi pots aparcar tranquil·lament amb el compromís de no deixar-hi el cotxe més d’una hora i mitja i sense necessitat de pagar. Per això l’únic que has de fer és escriure en un paperot (pulcrament dit disc horari o de control) en quina hora has aparcat, i retirar el cotxe una hora i mitja més tard (o anar a canviar el cartell, tot i que m’han dit que llavors sí que et multen, jo no ho tinc tan clar).

Quan ho comentes amb els ferrolans et diuen que ells el que no entenen és perquè a la resta de ciutats s'ha de pagar per aparcar al carrer! I tenen tota la raó del món! Però ja se sap que els ajuntaments estan en crisi i d'algun lloc han de treure els diners!

És curiós, no? En podríem aprendre!