La Marató (II)

Un any més la marató ens fa sentir més que orgullosos de pertànyer a un país tan solidari com el nostre. En temps de crisi, amb xifres records d’aturats, quan potser caldrà fer meravelles per estirar al màxim els diners i fer un bon dinar de Nadal... Malgrat les circumstàncies... la marató acaba amb un marcador de 7.385.625 euros, 1.245 activitats populars i 125.439 trucades. Però més enllà d’aquests números la marató va ser l’esdeveniment del dia.

En les 19 edicions d’aquesta marató hi ha hagut anys que ens hi hem sentit més propers i d’altres potser menys, però any rere any ens hem sensibilitzat d’unes malalties que malauradament no ens són gens llunyanes.

Aquest any, m’hi he sentit identificada d’una manera ben especial. Fa un parell d’anys que estic prenent consciència de les dificultats que poden tenir les persones amb lesió medul·lar a l’hora de caminar. I el grup de recerca en el que treballo estem esforçant-nos per aconseguir una ortesi que permeti assistir a la marxa d’aquestes persones.

Estem encara en una fase inicial, però esperem que també nosaltres podrem aportar un granet de sorra en aquest tipus d’investigació. Aquí trobareu el video que van venir a gravar des de la marató. No m’hi veureu perquè era a Ferrol, però hi trobareu el director de la meva tesi i la resta dels companys de l’equip. 

Esperem puguem veure’n els fruits ben aviat.

De catifa a moble

D’això se’n diu saber aprofitar l’espai! O millor dit, saber-lo adequar a cada moment!

Un estudiant de Kyoto, un tal Shin Yamashita ha proposat una catifa que es converteix en mobiliari quan ho necessites, l’ha anomenat Land Peel. No he trobat cap video, així que posaré unes quantes fotos per veure com va l'invent.

A partir d’uns plecs predeterminats es pot configurar en cada moment quin moble vols. A més a més li ha incorporat un punt de llum per poder-hi connectar, per exemple, l’ordinador! A mi que m’agrada seure per terra... ho trobo fantàstic!

L’enginy encara no es comercialitza però que no crec que tardi a fer-ho, perquè sembla bastant pràctic! I no sembla que facin massa força per fer els canvis de posició.

Sostenibilitat?

Fa uns dies vaig sentir a parlar del projecte “Barcelona Genetic Project”. La idea no és del tot dolenta, però de moment la veig una mica inviable... Aquest projecte està liderat per un arquitecte que diu que creu en la sostenibilitat (jo ho discutiria bastant, però...)

El projecte pretén il•luminar Barcelona amb arbres, sí sí, amb arbres. De moment, segons expliquen a la seva web tenen 7 llimoners modificats genèticament i als quals han introduït una substància molt utilitzada en laboratoris com a marcador. És l’element químic que fa que algunes les meduses brillin en la foscor. Així, segons el projecte, es podrien canviar els fanals per aquests arbres lluminosos.

La imatge de l’inici del post mostra una fulla “fosforescent” al costat d'una altra de "normal", i sota he posat una imatge de com quedaria la Pedrera il•luminada per arbres, però... realment això és sostenible? Què havien fet els pobres llimoners per acabar modificats genèticament? I tot el que ha calgut per aconseguir aquesta modificació genètica, és sostenibles? La web no informa massa sobre la viabilitat del projecte, de moment només són 7 llimoners utilitzats com a prototips. Però algú creu que en un futur no massa llunya canviarem els fanals per aquests arbres? 

Això sí, estic segura que els Gironins haguessin estat contents de tenir aquests llimoners la setmana passada!

Paraigües

La neu a Barcelona ciutat ja ha desaparegut. I avui es podien veure imatges no menys curioses que les de fa dos dies: cotxes amb els parabrises encara enlairats, petits racons de gel provinents d’ex-ninots de neu, moltes branques caigudes (i els treballadors corresponents començant a podar), el Tibidabo encara nevat... però una imatge concreta és la que m’ha cridat l’atenció: La quantitat de paraigües trencats per tot arreu! A les papereres, pel mig del carrer, arraconats en alguna cantonada... És curiosa la perseverança que vam mostrar tots plegats aguantant el paraigua obert tot i el vent. La nevada estava acompanyada de ràfegues prou fortes, i tots sabíem que el vent acabaria girant el paraigua i al final... trencant-lo.

Per això he posat el vídeo de sota. Jo crec que tots alguna vegada ens hem preguntat: “Per què no fan un paraigua que no es giri quan fa vent?” I sí, ja hi ha una empresa que ja ho comercialitza! Senz Umbrellas.

Els enginyers no només fem “els nostres números” com alguns creuen... també fem coses útils!