Avui és un dia especial per Catalunya. La
Marató de TV3 demostra que som capaços d’unir-nos quan ens ho proposem. Per les notícies no és
estrany veure com viatgen els fans d’un equip de futbol per seguir el seu equip, veure grans mobilitzacions de gent per a estar a primera fila en el concert del seu cantant preferit, o veure com es fan
cues per aconseguir l’últim gadget que proposa apple... Però no. Avui Catalunya
es mou per la investigació, per la investigació biomèdica, i per mi això sí que és
notícia. Són quasi dos quarts d'una de la nit i aquest és el penúltim marcador de la marató:
És un clàssic dir que la marató desmenteix que els catalans siguem garrepes, però no crec que a aquestes alçades haguem de demostrar res. La marató és una festa transversal: Escoles, associacions, ajuntaments, famosos, persones individuals... tothom diu que sí a la trucada de la marató.
És un clàssic dir que la marató desmenteix que els catalans siguem garrepes, però no crec que a aquestes alçades haguem de demostrar res. La marató és una festa transversal: Escoles, associacions, ajuntaments, famosos, persones individuals... tothom diu que sí a la trucada de la marató.
La capacitat d’organització dels catalans és
gran: el mulla’t per l’esclerosi múltiple, el gran recapte, la marató de sang... en són alguns exemple. En totes aquestes
iniciatives el voluntariat és bàsic. Però la marató té un punt afegit, la
societat ens mobilitzem per una cosa tan estranya com és “la recerca”. Una
paraula de la que molts polítics s’omplen la boca però en la que pocs hi acaben confiant. Sembla que hi ha un consens en què s’ha d’apostar per
la recerca per poder sortir d’aquesta crisi, però a l’hora de la veritat els
pressupostos no ho reflecteixen. I ho entenc. Qui accepta que es destinin més
diners a la investigació quan s’està retallant per exemple en educació o
sanitat? La recerca sembla que sigui una cosa allunyada del dia a dia de les
persones, però això no sempre és així.
Us deixo un imatge d'un article que va sortir el passat 3 de desembre a la Voz de Galicia amb
els últims avenços de l’ortesi que estem projectant (ja sabem que el que surt
als titulars dels diaris i el que fem a les universitats a vegades costa que coincideixi...).
La Luz porta més
de 20 anys en cadira de rodes, va tenir un accident, pateix una lesió medul·lar
i no té control sobre cap múscul de les seves cames. La seva cara quan veu que amb
aquesta ortesi pot tornar a doblegar els genolls i caminar "normalment" no té preu. És
evident que si m’he de quedar fins a altes hores de la matinada treballant pel
projecte ho faré. Però per això hem de creure que la investigació i la recerca
ens ajuda a tots:
TRUQUEM A LA MARATÓ 905 11 50 50
o fes el teu donatiu aquí
