Carta Oberta al Sr. Hivern de Montréal

Benvolgut Sr. Hivern de Montréal, 

Per circumstàncies que no venen el cas vaig arribar a Montréal el 20 de gener d’aquest any 2013. Tothom m’havia avisat de la seva presència i de que no era fàcil conviure amb vostè. N’era conscient i vaig venir mentalitzada. 

El primer que vaig fer a Montréal va ser anar a comprar un abric que des d’aquell dia no m’ha deixat...(el meu fantàstic abric vermell que deu ser la peça de vestir que tinc més fotografiada...). Jo, fredolica de mena, arribant la setmana que es batien records de temperatures mínimes i tenint la sort d’experimentar què se sent amb una temperatura de sensació de -40º, vaig poder veure com se’m glaçaven les ulleres només sortir al carrer, o com era necessari agafar el bus per tornar a casa si no volia que se’m congelés la cara. Són sensacions que mai més oblidaré, va ser molt amable de deixar-me gaudir d’una experiència així. 

A més, amb el seu mantell blanc em va permetre gaudir dels esports d’hivern: he fet esquí de fons, raquetes i fins i tot he patinat sobre els llacs gelats de la ciutat. Sempre amb el meu abric vermell. 

Gràcies a que ens permetia estar cada dia entre -15 i -20 graus, jo he après a fer ninots de neu que duraven dies i dies!!! No crec que me'ls exposessin a la ciutat de gel, però m'ho he passat la mar de bé!

Després, per si amb el fred i la neu no n’hi havia prou vaig poder gaudir d’una fantàstica inundació del campus de Mcgill, una cisterna que va saltar i vinga aigua carrer avall, això sí, la neu també va desaparèixer per uns moments. Moltes gràcies de nou. 

(imprescindible veure de 0:30 a 1:00)

Com a regal de canvi d’estació el 19 de març, quan semblava que vostè començava a retirar-se ens va regalar una nevada de 30 cm. Aquells carrers grisos (i una mica bruts, perquè no dir-ho) es van tornar a enfarinar i a demanar ser fotografiats.... A mi em va agafar per sorpresa, però tothom em va assegurar que aquella seria l’última nevada, que ja estàvem fora de temporada i que en gaudís el màxim perquè després l’enyoraria. 

I així ho vaig fer, disposada a gaudir de les últimes volves de neu, vaig anar amb el Cesc a passejar per alguns dels parcs naturals de Quebec. Però clar, com que ja era final de març, els parcs ja no llogaven raquetes perquè estàvem “fora de temporada”. Aquí li mostro una foto on es veu lo bé que m'ho estava passant i la "poca neu" que quedava.

Doncs bé, senyor Hivern de Montréal, primer que tot moltíssimes gràcies per deixar-me experimentar tot això, però sap què passa? Que ja estem a mitjans d’abril, i igual que vaig venir mentalitzada per conviure amb vostè, també ho vaig fer per conviure amb la senyora Primavera i fins i tot amb el senyor Estiu!!!! 

Estic a meitat de l’estada, i també m’agradaria poder veure la verdor dels boscos d’aquí, passejar amb una barca per alguns dels fantàstics llacs que surten en els mapes (de moment jo només he vist esplanades blanques...), sentir cantar ocells, veure flors de colors.... 

No ha estat fàcil assimilar que vostè avui, a 12 D’ABRIL DE 2013, encara ha passat a saludar i ens ha deixat 20 cm de neu.... 

Li agraïm la seva generositat, però és que també s’estan batent records de centímetres de neu caiguda.... Sap què? Si no li sap greu, podria deixar que la Primavera es fes notar? Estic segura que ella també té coses fantàstiques per ensenyar-nos! 

Vaaaa... encara que sigui perquè pugui tenir fotos amb un abric d'un altre color... (perquè vaig venir amb altres abrics!!!)

Li estaré molt agraïda, Sr. Hivern de Montréal. 

Gràcies per avançat 

Rosa