Enyorança?

Això d’estar lluny de cansa, sovint fa sortir un sentiment que en diuem enyorança. Segons el DIEC: Pena o dolor per l’absència, per la pèrdua d’alguna cosa o d’alguna persona.

Montreal va ser fundada com a tal el 1642 per un grup de francesos. Evidentment abans de la colonització ja hi vivien tribus (era una fortalesa anomenada Hochelaga), però ja sabem com va anar la història dels colons... El fet és que aquests colons potser aparentaven ser molt forts, o fins i tot s’ho creien. Però estic segura que tenien sentiments, i al segle XVII que et traguessin de casa teva i t’instal·lessin a una terra estrany era molt més dur del que el que ho pot ser ara, i l’enyorança cap a la terra d’origen segur que també existia.

Cadascú viu l’enyorança de manera diferent. Hi ha qui es quedarà contemplant una foto, qui portarà sempre un record a sobre, o qui olorarà una peça de roba. Però hi ha qui porta els records un pas més enllà.

Montreal té la Basílica de Notre Dame, i tot i que no és una còpia de la catedral de París, i podríem trobar alguna semblança...

El que més curiós em va semblar és que per dins està més que inspirada en la Saint-Chapelle també de París!  

I per acabar-ho d’adobar, la catedral de Montreal és una còpia (ara sí, còpia) 1:4 (aproximadament) de la Basílica de Sant Pere del Vaticà 

 
Estic convençuda que la raó oficial per tirar endavant aquest tipus de construccions no va ser l’enyorança, però estic igual de convençuda de la nostàlgia que sentien els francesos de la seva terra natal. Enyorança d’alguna cosa que ja no tenien, d’algú que ja no hi era, de vivències...

I quan aquestes situacions apareixen tothom et diu que no et pots quedar encallat al passat, que cal viure el moment present, que cal sentir el moment actual... però també sabem que la realitat no és així, que seguim pensant en allò que teníem, allò que vam viure, allò que ens agradaria mantenir... Una manera de mantenir-ho és fer-ho de nou present a les nostres vides. Sigui en forma de còpia d’edifici o aprenent a reviure el que vam sentir, l’enyorança és una part més de nosaltres, de la riquesa dels nostres sentiments.