Cendres

Per qui ha arribat a tenir un cert poder, retirar-se’n pot ser a vegades més complicat que arribar-hi. Tots sabem que retirar-se a temps no ho sap fer tothom. Quantes vegades hem pensat que un polític, un empresari, o el president d’alguna associació caldria que es retirés? I dic retirar, que no dimitir. Perquè sembla que si no has fet res mal fet puguis romandre al càrrec de per vida, i això no és així.

Ahir era dimecres de cendra, i el ritus ens ho diu clar “Recorda't que ets cendra i en cendra et tornaràs". Antigament, les cendres s’imposaven als “pecadors públics” i era un ritus de reconciliació (amb el temps molts cristians s’uniren per humilitat a aquestes persones i així el ritus va passar a tots els fidels). 40 dies per pensar realment què som.

I començàvem la setmana amb la notícia de la renuncia del papa. Benet XVI renuncia al càrrec i els motius que dóna són tan humans que a molts deixa perplexos. Està massa cansat i no gaudeix de bona salut per continuar amb el que el papat demana. Sembla lògic, no? És el que demanaríem a qualsevol! I ara estarem menjant notícies sobre possibles papes, sobre si un és més o menys conservador, sobre si toca que sigui europeu o canadenc.... bufff, cal?

Voleu dir que una reacció com aquesta no s’hauria d’utilitzar per repensar el sí de la cúria vaticana? No és millor reflexionar sobre l’organització de la institució sigui quin sigui el papa que la representi? Cal que una sola figura acumuli tan de poder? (i segons els seus teòlegs incondicionals, l’acumula per la voluntat de Déu!) Cal que l’Església estigui gestionada i organitzada així? Si no és ara... quan es pot fer aquest debat?

Amb tot, els meus respectes per tots aquells que després de rumiar-s’ho són capaços de marxar i obrir les portes als qui venen darrera.