Robots i sensibilitats

Fa molts dies que no escric i això que tinc molts posts al cap. Però avui m’he animat. Ha vingut a fer una xerrada a McGill el professor Japonès Atsuo Takanishi, que es un dels grans dins el mon dels robots humanoides. 

Sempre surten per la tele exhibicions de robots japonesos capaços de fer qualsevol cosa, però quan t’expliquen quins són els problemes reals que es troben, el que han de desenvolupar, o com s’ho fan per aconseguir transmetre “emocions”... doncs es fa interessant. 

Primera dada, per mi curiosa. El primer robot que tocava el piano és del 1984!!! Dic això, perquè sembla que els robots humanoides hagin sorgit els últims anys, però a la seva universitat (Waseda University) van començar als anys 60 a treballar-hi! Aquí al costat teniu el Wabot-2.

I si us hi fixeu bé no era pianista sinó organista!!!! Amb un peu també toca un teclat! Als anys 80 la tecnologia de visió no era la d’ara, però el robot podia reconèixer el nom de la peça que se li demanava i començar-la a tocar. La qualitat del video que us poso no és la millor, és dels anys 80... però crec que val la pena.

Es veu que el grup té predilecció pels músics, i fa uns anys van desenvolupar aquest robot flautista (que fins i tot fa duos), i recentment un saxofonista! I aquí a més del control de les mans van tenir greus problemes per fer els llavis. I de fet no els va servir la mateixa boca pel flautista que pel saxofonista. 

Ja se sap que la música desperta sensivilitats, i no sé si és per això o no, però el grup va decidir començar a treballar amb robots "emocionables". El que mmés m'ha agradat ha sigut el EYE-chan. Un robot al qual li han definit una matriu d’emoció i que reacciona mostrant el que sent. Si li dones un cop s’enfanda, però si li xiuxiueges a l’orella es pot arribar a dormir, i si li fas olorar alcohol es posa content!!! A més detecta d’on bé el so o les carícies... (imagineu-vos la quantitat de sensors que té). Aquí el teniu:

A partir del minut 2:35 a mi em sembla divertidíssim  La matriu es pot representar amb 3 variables, és el que es veu a la part de baix a l’esquerra i si us hi fixeu segons quina és la combinació de les 3 variables, el robot reacciona d’una o altra manera.

Veure l’entusiasmat que estava el director d’aquest laboratori amb la feina que fan, fa agafar molta energia. Això sense descuidar que, a més, els japonesos són molt, molt, molt educats. El primer que ha fet aquest professor en la seva presentació és mostrar una diapositiva amb un “moltes gràcies” i agrair als canadencs que haguessin donat no sé quants millors de dòlars per ajudar-los després del desastre del tsunami del 2011.... El que ens falta per aprendre!!!