Torna a ser 6 de febrer, i jo, per tercer any consecutiu torno a ser lluny de casa. Dos anys per Galícia i enguany a Montreal. I saps, pare? Això vol dir que tots ens esforcem per continuar endavant (tot i que no ens sigui fàcil)!
Clar que avui voldria ser al costat dels de casa, clar que voldria venir al cementiri i cantar-te, clar que voldria abraçar a la mare, clar que necessito estar a prop de la Montserrat... Però també està clar que tot això no només ho sento el 6 de febrer...
Seré lluny, però avui em permetré estar trista, perquè és el que sento i no ho vull amagar. Però això no vol dir que no continuï fent el que haig de fer, treballaré, estaré amb els companys i et tindré present a les Vespres. Que vulgui tirar endavant no vol dir que m’hagi oblidat de tu. Intentar gaudir de la vida no significa que no et trobi a faltar, i el temps que he tardat en entendre la teva absència no és pas una mesura del que t’estimava (i t’estimo!)
En enginyeria, la resiliència és la magnitud que mesura l’energia que absorbeix un material abans de trencar-se per un impacte (i es mesura amb el fantàstic pèndol de Charpy!). Un material és més resilient si té més capacitat per recuperar-se després d’aplicar-li un esforç extern. La mort d’algú que estimem també és un xoc fort del que cadascú ens recuperem de manera diferent. Mirant al meu costat, i ara que ja fa 6 anys, me n’he adonat que l’ésser humà, per naturalesa, té una gran resiliència.
PD: Si veus al Pau per aquí dalt fes-li una abraçada ben forta!
Clar que avui voldria ser al costat dels de casa, clar que voldria venir al cementiri i cantar-te, clar que voldria abraçar a la mare, clar que necessito estar a prop de la Montserrat... Però també està clar que tot això no només ho sento el 6 de febrer...
Seré lluny, però avui em permetré estar trista, perquè és el que sento i no ho vull amagar. Però això no vol dir que no continuï fent el que haig de fer, treballaré, estaré amb els companys i et tindré present a les Vespres. Que vulgui tirar endavant no vol dir que m’hagi oblidat de tu. Intentar gaudir de la vida no significa que no et trobi a faltar, i el temps que he tardat en entendre la teva absència no és pas una mesura del que t’estimava (i t’estimo!)
En enginyeria, la resiliència és la magnitud que mesura l’energia que absorbeix un material abans de trencar-se per un impacte (i es mesura amb el fantàstic pèndol de Charpy!). Un material és més resilient si té més capacitat per recuperar-se després d’aplicar-li un esforç extern. La mort d’algú que estimem també és un xoc fort del que cadascú ens recuperem de manera diferent. Mirant al meu costat, i ara que ja fa 6 anys, me n’he adonat que l’ésser humà, per naturalesa, té una gran resiliència.
Estarem tocats, no ens recuperarem mai del tot, ens courà, i no crec que arribi el dia que ens deixi de fer mal. Segurament ha de ser així. Però, dia a dia, aprenem a saber continuar el que havíem començat junts.
Sí! Jo t'estimo!
PD: Si veus al Pau per aquí dalt fes-li una abraçada ben forta!
2 comentaris:
Avui a les 16:30 (10:30 a Montreal) el tindrem encara més present a l'eucaristia, celebrant el sagrament de l'amor, el sagrament que ens permet continuar sentint-nos ben units (en comunió) amb tots aquells i aquelles que ja són amb Déu.
Una abraçada molt forta!
Jooohn
només et puc dir que molts ànims, i que cal fer exactament el que dius, continuar endavant.
Des de l'altra banda de l'atlàntic t'envio una forta abraçada!
I ja saps que segurament en aquests moments puc sentir el mateix o similar.
La vida l'hem de continuar, i recordar als éssers estimats, que injustament ens han deixat massa aviat.
salut!
EDUARD
Publica un comentari a l'entrada