El 23 d’agost és Santa Rosa, i encara que molta gent no li dóna cap mena d’importància, m’agrada molt celebrar l’onomàstica del meu nom. Sota un fals pretex d’una avantguarda contra qualsevol fet religiós, la celebració del sant (sempre parlant en termes generals) va desapareixent.
No és que m’agradi celebrar el sant perquè sigui tradició i prou (allò que es diu que abans es celebrava més el Sant que l’aniversari o que et posaven el nom del sant que es celebrava el dia que havies nascut), sinó pel propi fet. M’explico. Qui et felicita per l’aniversari acostuma a ser gent més propera, la família, els amics (ara amb el facebook és més fàcil i no cal tenir memòria que ja t’ho recorda l’aplicatiu)... Però els coneguts, els veïns, aquells no tant propers, no saben pas quin dia vas néixer, en canvi per alguna casualitat poden saber quin dia és el teu sant, diguem que és una data més pública, i això em fa tenir un sentiment més fort de pertinença a una comunitat.
Avui per exemple, truco a Ferrol i just abans de penjar la Fina m’ha dit: “oye, hoy es tu santo verdad?” i m’ha fet posar de molt bon humor! No us ho podeu arribar imaginar! Fins i tot crec que ella s’ha quedat parada de que reaccionés amb tanta alegria! Una persona que encara no em coneix, amb qui només he parlat dues vegada per telèfon, però que en canvi sap com em dic i per tant em felicita en un dia especial per mi! Per això m’agrada el sant! I quina millor manera que posar un post després de tants dies de vacances!
A tots els que hi heu pensat: moltíssimes gràcies! I als que no... l’avantatge de dir-te Rosa és que em podeu felicitar de nou el 30 autojustificant-vos que recordeu encara la data antiga de celebració de Santa Rosa.... però això ja serà el tema d’alguna altra entrada.
