dimecres, 6 de febrer del 2019

Una dotzena

Paró!
I enguany són 12...



12 hiverns. Un febrer que arriba al mig d’un rebombori mediàtic que em dol. Montserrat, Constantí, Girona.... Que lluny de la Bona Notícia que em vau ensenyar tu i la mare.... Esperem que se sàpiga tot, fer net: la Veritat ens farà lliures.

12 primaveres que també porten flors. La Montsant  és i està preciosa. Comença a xerrar força, i el primer color que ha après a dir és el VERMELL. Tinc la sospita que li has explicat tu que és un color molt bonic, pot ser?

12 estius de sol i llum i vida. I ja t’asseguro que aquest final estiu que ve també serà mogut.... Hi seràs, no?

12 tardors que ens serveixen per despendre’ns  de tot allò q no acabem de fer bé, per deixar passar allò que no ens acaba de convèncer o que no entenem. Perquè encara que ja siguin 12 anys mai ens arribarem a acostumar del tot a no tenir-te físicament amb naltros.

I sí, torna a ser 6 de febrer, una excusa immillorable per escoltar-nos i sentir-te a prop.

T'estimo pare.