De congrés? I què es fa en un congrés?
Doncs en un congrés s’APRÈN, i sí, e majúscules, perquè s’aprèn molt. El món de la recerca científica vista des de fora pot semblar una cosa tancada, endogàmica , que els que hi treballem estem tancats en un laboratori amb poca llum i buscant un experiment impossible. Però no és cert, i anar a un congrés encara et fa obrir més la ment i tnes una idea més general de tot el que s’està fent actualment.
En un congrés es presenta la feina que estàs fent, i si el congrés és internacional, pots veure cap on van les línies més importants de recerca en el teu camp a nivell mundial.
Tot i no estar tancats en un laboratori, la recerca pot ser una feina molt solitària, a nivell estatal potser trobes 2 o 3 grups que treballen en coses similars, en un congrés és on pots compartir les inquietuds amb gent que treballa en camps com el teu, i això s’agraeix.
Tot i els nervis que vaig passar fa dos dies abans de fer la presentació, l’experiència s’ho val. És un plaer explicar el que has fet a gent que hi entén i que a més a més és capaç de fer-te suggeriment (sempre amb esperit positiu) que t’ajudaran a seguir endavant quan tornis al despatx.
Estàs contínuament aprenent, tant de les altres conferències com de petits comentaris i xerrades que tenen lloc als passadissos. Tothom té una actitud positiva i no et volen destrossar la feina. Pots comentar papers que has llegit perquè tens els seus autors al davant (i els hi poses cara!!!), apareixen noves idees al teu cap a partir d’alguna presentació relacionada, les preguntes de després de la conferència fan reflexionar, a les sessions plenàries aprens del que porten molts anys treballant...
I també existeix una part social molt important. Coneixes gent de tot el món amb històries i projectes de futur diferents, gent que estima el que fa i que hi creu. Per altra banda tu mateix també exportes la teva cultura, parles d’un país petit que hi ha “a Barcelona”, d’una llengua, d’unes tradicions...
L’organització a més també vol donar a conèixer la zona on es fa: viatge de dues hores en un vaixell pel canal Saimaa (on les relacions socials es segueixen fomentant), sopar “de gala”, una sauna (la gran tradició que Finlàndia ha exportat a la resta del món)...
La veritat és que estic moooolt contenta. No es nota no? Sé que és només un petit pas el que he fet, però també sé que seguiré treballant en aquesta línia i aconseguir que aquest petit pas es transformi en una excursió pel camí d’una comunitat científica fantàstica com és la de la Dinàmica Multisolid.
