dissabte, 28 de febrer del 2015

Sobre la discussió mediàtica de la religió

L’educació ha tornat a ser portada. Vivim en un país on canviem de llei d’educació com qui canvia de sabates, i aquest és el principal problema: LODE, LOGSE, LOCE, LOE, LOMCE, 5 lleis en 30 anys!!!! Algú podria posar ordre, no?

Aquesta setmana s’ha publicat al BOE (1849/2015) el text que regula l’ensenyament de la religió catòlica en l’educació primària i secundària. Primer, vull aclarir que a mi em fa vergonya com s’ha redactat alguna de les parts del text, i que no crec que sigui adequat posar algunes d’aquestes frases en un BOE. Però per altra banda em sembla curiosíssim algunes de les acusacions que han sigut portada de diaris.

Ens sembla progre que a les escoles s’hi pugui fer meditació, però ens escandalitzem si el currículum de religió inclou l’ensenyament de pregàries. No sé què pensaria una persona oriental per qui el yoga és una manera de viure quan veiés el yoga que es practica a vegades en algunes classes d’educació física... Un dels continguts del boe diu: “En Jesucristo se cumple el deseo de felicidad que el hombre descubre en su corazón.” i d’això ens escandalitzem, però en canvi, no ens sembla estrany afirmar que practicar Yoga pot portar al Samadhi, o el que és el mateix arribar a un estat de felicitat, harmonia i plenitud.



Per altra banda, també em sembla curiós que una assignatura optativa pugui arribar a generar tan rebombori, quan són els pares els que trien si els alumnes fan o no aquesta matèria. De fet, el passat 11 de desembre es publicava el currículum de l’àrea d’ensenyament de religió Islàmica a primària i quasi ningú en deia res. L’ha redactat la comissió islàmica d’Espanya, i en aquest boe podeu trobar-hi:
  • Conocer y arraigar la fe en Al-lah, Creador del Universo, de todos los seres vivos y Único Dios adorado.
  • Reconocer el Corán como palabra de Dios revelada al Profeta Muhammad (P.B.) y comprender el significado de su mensaje.

Potser això no és tan diferent del d’aquest últim boe de religió catòlica que diu:

  • Reconoce con asombro y se esfuerza por comprender el origen divino del cosmos
En el boe on s’inclou l’ensenyament religiós jueu establert per la federació de comunitats Israelites d’Espanya (que data del 1981) indica que hi hagi 15 minuts de cada classe dedicats a l’oració.


El currículum de religió catòlica ha estat designat per la Conferència Episcopal Espanyola, tal com marquen els acords entre l'estat i el Vaticà en un acord signat el 1979 (que potser caldria revisar?). M’he llegit de dalt a baix el boe i crec que el que s’intenta és mostrar la relació entre Déu i l'home, a ensenyar la història bíblica i a explicar l'evolució de l'Església Catòlica al llarg dels anys. I és cert, que potser s’hi troben a faltar observacions a altres religions, però tot i això hi apareix “Identifica y diferencia la diversidad de respuestas salvíficas que muestran las religiones” ; “Exposición y argumentación respetuosa de las creencias religiosas propias y ajenas” ; “Califica las respuestas de sentido que ofrece el ateísmo, agnosticismo o laicismo y las contrasta con la propuesta de salvación que ofrecen las religiones.”



Segurament aquí el tema a discutir és definir què cal explicar sota el paraigua de l’assignatura “religió”. He cursat aquesta assignatura tan a primària com a secundària (sempre en escoles públiques), i com amb la majoria d’assignatures, he tingut professors bons i dolents. Vaig aprendre història de les religions, però també vaig passar-me hores retallant cors on posar PAU i AMOR, o fent maquetes de cases romanes..... El que tinc clar és que en cap moment se’m va intentar imposar res.

Darrerament s’ha intentat normativitzar quin perfil havia de tenir el professor de religió, i sota el marc que ara ens movem, els professors de religió catòlica han de tenir la «Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica» (DECA) que és el títol que atorga la Conferència Episcopal Espanyola als docents d’Educació Infantil-Primària o Secundària per tal de poder impartir l’assignatura de Religió i Moral Catòlica en les escoles o instituts. Són estudis universitaris i equivalen a uns 24 ECTS.

Des del moment que és una assignatura optativa, i que hi ha una certa gent que la demana, em costa d’entendre tant rebombori, i per altra banda em sembla fantàstic que hi sigui: Què més voldríem que discutir el currículum de totes les assignatures! Potser així acabaríem amb el fet que et passis 4 anys aprenent el present simple o el past simple a les classes d’anglès, o podríem exigir que es donessin tot el temari a les assignatures de matemàtiques (i que no s’oblidés l’estadística que quasi mai s’acaba donant!)...


M’agradaria saber si tothom que ha posat el crit al cel ho ha fet sabent que optaria per aquesta assignatura quan fos el moment, o simplement perquè està socialment acceptat anar contra la religió en general. Recordem que és OPTATIVA igual que ho serà la nova assignatura d’escacs que s’ha aprovat al congrés, o la de crear aplicacions pel mòbil... Que cadascú triï el que vulgui, no?

divendres, 6 de febrer del 2015

dia 6 de febrer

Divendres passat bufava les 31 espelmes i avui recordo que són 8 ciris ja. Sí pare, tornem a ser 6 de febrer. 

Però també avui hem de recordar que tenim motius per estar alegre. El 6 de febrer no pot ser el dia per estar tristos i amargats. Tendim a centrar-nos en pensar que ens faltes i ens dolen els records del passat. Recordem amargament i potser oblidem de gaudir dels moments presents amb els éssers que tenim al costat. Per això a primera hora he agafat el cotxe i... muntanya amunt. Per dins t’anava sentint dient-me “però per què puges? que no saps que la carretera està gelada?”. Però ens ha agradat trobar-nos-hi. 

La basílica buida, tranquil·litat montserratina de les set del matí, la neu transformada en glaç, l’orgue acompanyant unes veus suaus que es desvetllaven com el dia, la mare connectada via radio... Després he rebut un missatge que em deia “Oh! Quina enveja... gaudeix-ne”. I sí, he pujat a Laudes per poder-ne gaudir. Perquè el 6 de febrer també es poden fer coses especials. 


En paraules de Miquel Martí i Pol, crec que hem passat del:

      "Parlem de tu, però no pas amb pena.
      Senzillament parlem de tu, de com
      ens vas deixar, del sofriment lentíssim
      que va anar marfonent-te, de les teves
      coses, parlem i també dels teus gustos,
      del que estimaves i el que no estimaves,
      del que feies i deies i senties;
      de tu parlem, però no pas amb pena". 

Al: 


       "I a poc a poc esdevindràs tan nostre
       que no caldrà ni que parlem de tu
       per recordar-te; a poc a poc seràs
       un gest, un mot, un gust, una mirada
       que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".


Sé que d’aquí 78 dies et trobarem molt a faltar, molt; però també ens esforçarem per gaudir-ne amb els que hi serem. Reserva’t el 25 d’abril i vine a l’ermita! Sé que hi seràs en un gest, en un mot, en un gust i en una mirada....

Com hem cantat avui a Laudes: “Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!”