Un 6 de febrer diferent. 15 anys... Un número massa rodó (o massa quadrat...) I mira, enguany potser t'he plorat el que feia anys que em guardava. Estic trista, molt trista.
L'any passat et deia que la Montserrat estava a punt de defensar la Tesi, d'aquí 3 dies farà un any.... doncs vam tenir l'encert de poder-la acompanyar al novembre a la cerimònia de graduació! Un viatge exprés cap a Viena, però que vam fer al moment just, abans de l'última onada pandèmica que acabem de viure. Crec que ens convenia a tots aquell viatge, va anar molt i molt bé.
I és que el 2021 ens ha portat una nena preciosa que ens fa caure la baba. Un embaràs en temps de pandèmia no ha estat fàcil, però la Foix és la nina perfecte de la Montsant i l'Irineu. Se l'estimen en bogeria. És una estrella caiguda del cel, el meu angel particular. Hem passat a ser familia numerosa i això també ens farà fer canvis materials aviat.
Enguany em permeto estar trista, ho sento així i ho he volgut viure. Tampoc tenia ganes d'escriure, així que no hi posaré paraules de més.
Segueix-nos ajudant des del Cel per encarar les noves etapes que comencem
PD: ara ja tinc el padrí i la padrina amb tu. Que no et facin enfadar eh? :-*
