I seguim sumant. En són 13.
Però enguany volent compartir l’alegria de l'Irineu que va arribar a finals d’estiu com ja t'insinuava l’any passat. Rebombori màxim en tots els sentits i des del minut 0! L’anècdota de l’ambulància ens acompanyarà sempre. Estic aprenent com d’especial és l’amor cap als fills. Sona a tòpic però no ho entès del tot fins que he passat a ser mare. I sí, l’amor es multiplica!
Avui la moreneta ens ha unit una mica més. A la Montsant li ha sortit un “que estiguem bons” quan li ha fet un petó, i l'Irineu s’ha quedat hipnotitzat al sentir l’escolania (i això que havia de tenir gana!!!). La mare i jo no deixàvem de pregar-te. A més l'Skype ens ha permès parlar amb la nostra Montserrateta.
Aquests últims dies t’hem anomenat molt, pare. La Montsant pregunta per qui és germà de qui, i per tant surten els pares i mares. Encara no ha entès el concepte de germà, però la seva lògica enamora: si el germà i la germana són germans, el padrí i la padrina també són germans no? A més t'hem pogut veure al vídeo del procés de l'oli del 1983 (i ja eres calb!!!!).
Espero que des del Cel puguis veure’ls créixer i ser feliços. De moment són els tresors que ens ajuden a seguir endavant encara que en dies com avui ens segueixin caient llàgrimes perquè et voldríem aquí amb naltros.
PD: tot i que la Montsant deia que volia posar ciris blaus des de que hem sortit de casa, quan hem arribat no n’hi havia... Avui els hem acabat posant vermells ;-)
PD2: envia molt de coratge a la Montserrat. El final de la tesi és una època complicada.
Però enguany volent compartir l’alegria de l'Irineu que va arribar a finals d’estiu com ja t'insinuava l’any passat. Rebombori màxim en tots els sentits i des del minut 0! L’anècdota de l’ambulància ens acompanyarà sempre. Estic aprenent com d’especial és l’amor cap als fills. Sona a tòpic però no ho entès del tot fins que he passat a ser mare. I sí, l’amor es multiplica!
Avui la moreneta ens ha unit una mica més. A la Montsant li ha sortit un “que estiguem bons” quan li ha fet un petó, i l'Irineu s’ha quedat hipnotitzat al sentir l’escolania (i això que havia de tenir gana!!!). La mare i jo no deixàvem de pregar-te. A més l'Skype ens ha permès parlar amb la nostra Montserrateta.
Aquests últims dies t’hem anomenat molt, pare. La Montsant pregunta per qui és germà de qui, i per tant surten els pares i mares. Encara no ha entès el concepte de germà, però la seva lògica enamora: si el germà i la germana són germans, el padrí i la padrina també són germans no? A més t'hem pogut veure al vídeo del procés de l'oli del 1983 (i ja eres calb!!!!).
Espero que des del Cel puguis veure’ls créixer i ser feliços. De moment són els tresors que ens ajuden a seguir endavant encara que en dies com avui ens segueixin caient llàgrimes perquè et voldríem aquí amb naltros.
PD: tot i que la Montsant deia que volia posar ciris blaus des de que hem sortit de casa, quan hem arribat no n’hi havia... Avui els hem acabat posant vermells ;-)
PD2: envia molt de coratge a la Montserrat. El final de la tesi és una època complicada.
