Actualitzacions automàtiques

És millor que el sistema operatiu faci actualitzacions automàtiques de programari o que et demani cada vegada que té alguna cosa per instal·lar si vols fer-ho (i acabar-ho fent sense tampoc saber ben bé per què)? És millor activar les actualitzacions automàtiques de l’antivirus o desactivar-les? Bé hi ha qui defensa una posició aferrissadament i hi haurà qui defensarà la contrària... 

Ara bé... i amb el mòbil o amb l’ordinador? Li deixem que canviï ell sol l’hora quan toqui? De fet mai ho sabem i acabem sempre arribant a aquella situació tonta, l’endemà de la nit del canvi horari, de no saber a quina hora posar el despertador del mòbil....

I el canvi horari? Cal? S’estalvia de veritat? Com conten els millors que diuen que s’estalvien? A qui ens hem de creure, als que en neguen els avantatges o als que parlen d’estalvi d’electricitat? Canviar una hora ens provoca tants trastorns al nostre cos com diuen alguns?

Bé, ser a Montréal i intentar saber quina hora és a Catalunya m’ha portat més d’una sorpresa. La primera és, si el meridià de Greenwich passa a prop de Saragossa (i és prou famós el pont que ho indica a l’A2 a prop de Peñalba), i en principi aquest és el que marca el fus horari, perquè a Espanya no estem a GMT + 0? Seria lo més lògic no? Doncs resulta que no... 

Meridià de Greenwich, a l'A-2

El 1940 Franco va decidir adoptar l’horari de l’Alemanya nazi que Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits!! El GMT +1 !!! O sigui que avancem i retardem una hora perquè suposadament s’estalvia, però en canvi no anem a l’hora del fus horari que ens tocaria... Algú m’ho explica? 

Segona curiositat, qui decideix quan es canvia l’horari? Tan globalitzats que estem... doncs resulta que a Estats Units i Canadà, van canviar l’hora la nit del 9 al 10 de març, i a Catalunya la canviaran la nit del 30 al 31, és a dir 3 setmanes més tard. Per tan ara els vols de Barcelona a Montréal “arriben una hora abans”, només hi ha una diferència de cinc hores entre els dos territoris. 

La curiositat... Aquí no passa com als diaris catalans que no sé quants dies abans ja parlen del canvi d’horari amb articles a favor i en contra. A més afegiu-li que no tinc televisió a casa. Doncs bé el fet és que no em va arribar la notícia que hi hagués el canvi d’hora. Em vaig llevar el diumenge amb una mica més de son, però pensant que simplement no havia dormit bé; a la tarda vaig dir-me, ja es nota que arriba la primavera, es comença a allargar el dia (però com que el cel seguia blanc... tampoc es notava tant), dilluns al matí vaig veure que era una mica més fosc i vaig pensar que hi hauria turmenta... vaig fer vida normal fins dilluns al vespre.... El que havia passat és que se m’havia actualitzat l’hora de l’ordinador i del mòbil sense jo saber-ho, per tant no vaig fer tard enlloc...

I de casualitat, parlant amb el Fran el dilluns, miro el rellotge de mà i dic “va que ja són les 8, cap a casa” i ell: “no, són les nou”... quan me’n vaig adonar em volia fondre! Sempre havia pensat que amb el que ho enunciaven ningú no en podia estar al marge, però m’havia passat a mi!!!! Amb l’agreujant que havia planejat una videconferència de feina Montréal-Barcelona per l’endemà i la gent de Barcelona estava convocada sense haver comptat que ara ja només vivim a 5 hores de diferència!!!!

Si em descuido torno a Catalunya convençuda que a Canadà no fan el canvi horari d’estiu... visca les actualitzacions automàtiques!

Robots i sensibilitats

Fa molts dies que no escric i això que tinc molts posts al cap. Però avui m’he animat. Ha vingut a fer una xerrada a McGill el professor Japonès Atsuo Takanishi, que es un dels grans dins el mon dels robots humanoides. 

Sempre surten per la tele exhibicions de robots japonesos capaços de fer qualsevol cosa, però quan t’expliquen quins són els problemes reals que es troben, el que han de desenvolupar, o com s’ho fan per aconseguir transmetre “emocions”... doncs es fa interessant. 

Primera dada, per mi curiosa. El primer robot que tocava el piano és del 1984!!! Dic això, perquè sembla que els robots humanoides hagin sorgit els últims anys, però a la seva universitat (Waseda University) van començar als anys 60 a treballar-hi! Aquí al costat teniu el Wabot-2.

I si us hi fixeu bé no era pianista sinó organista!!!! Amb un peu també toca un teclat! Als anys 80 la tecnologia de visió no era la d’ara, però el robot podia reconèixer el nom de la peça que se li demanava i començar-la a tocar. La qualitat del video que us poso no és la millor, és dels anys 80... però crec que val la pena.

Es veu que el grup té predilecció pels músics, i fa uns anys van desenvolupar aquest robot flautista (que fins i tot fa duos), i recentment un saxofonista! I aquí a més del control de les mans van tenir greus problemes per fer els llavis. I de fet no els va servir la mateixa boca pel flautista que pel saxofonista. 

Ja se sap que la música desperta sensivilitats, i no sé si és per això o no, però el grup va decidir començar a treballar amb robots "emocionables". El que mmés m'ha agradat ha sigut el EYE-chan. Un robot al qual li han definit una matriu d’emoció i que reacciona mostrant el que sent. Si li dones un cop s’enfanda, però si li xiuxiueges a l’orella es pot arribar a dormir, i si li fas olorar alcohol es posa content!!! A més detecta d’on bé el so o les carícies... (imagineu-vos la quantitat de sensors que té). Aquí el teniu:

A partir del minut 2:35 a mi em sembla divertidíssim  La matriu es pot representar amb 3 variables, és el que es veu a la part de baix a l’esquerra i si us hi fixeu segons quina és la combinació de les 3 variables, el robot reacciona d’una o altra manera.

Veure l’entusiasmat que estava el director d’aquest laboratori amb la feina que fan, fa agafar molta energia. Això sense descuidar que, a més, els japonesos són molt, molt, molt educats. El primer que ha fet aquest professor en la seva presentació és mostrar una diapositiva amb un “moltes gràcies” i agrair als canadencs que haguessin donat no sé quants millors de dòlars per ajudar-los després del desastre del tsunami del 2011.... El que ens falta per aprendre!!!