Hola paró,
No puc evitar, mentre t’escric, que s’escapi alguna llàgrima. Però en el silenci noto com m’acarona la teva mà. Sé que et tinc al costat, i quan ho noto una esgarrifança fa que et senti encara molt a prop. El silenci ens permet acostar-nos.
No ho dubto, hi ets, però encara no m’he acostumat a no poder-te veure. Perquè cada any tornen aquells dies tan especials i tu, tu no seus a taula. Em costa imaginar-te absent per sempre. Sé que hi ets, perquè m’envoltes com si encara tinguéssim alguna cosa pendent. Sé que hi ets perquè mai ens has deixat, i et sento intensament sense tenir-te.
“No et distanciïs;
Et trobo a faltar paró.
Anem sumant i portem nou anys sense tu. Ha estat un any on t’he trobat a faltar molt, massa. Si no fos perquè el cel està tan lluny, sé que a l’abril haguessis estat al nostre costat. Ara ja sé, com deia el poeta, que la mort no és morir-se sinó que mori algú estimat.
No puc evitar, mentre t’escric, que s’escapi alguna llàgrima. Però en el silenci noto com m’acarona la teva mà. Sé que et tinc al costat, i quan ho noto una esgarrifança fa que et senti encara molt a prop. El silenci ens permet acostar-nos.
No ho dubto, hi ets, però encara no m’he acostumat a no poder-te veure. Perquè cada any tornen aquells dies tan especials i tu, tu no seus a taula. Em costa imaginar-te absent per sempre. Sé que hi ets, perquè m’envoltes com si encara tinguéssim alguna cosa pendent. Sé que hi ets perquè mai ens has deixat, i et sento intensament sense tenir-te.
“No et distanciïs;
el teu estar completa el nostre viure,
li dóna plenitud, sentit i força
i en fa l'espai en què tot ho podem imaginar perfecte”.
Et trobo a faltar paró.
