Consultes 10A

El passat 10 d’Abril es van celebrar les últimes consultes populars sobre la independència de Catalunya. Aquesta vegada amb el repte de mobilitzar la població de Barcelona. I la veritat és que els resultats van superar totes les expectatives.

Barcelona va aconseguir una participació d’un 21.37% o el que és el mateix, van votar 257.645 barcelonins dels 1.143.000 que podien fer-ho. I això, que dit així sembla poc rellevant és un fet extraordinari.

Si grafiquem la participació que s’ha obtingut en els municipis que s’han fet les consultes, respecte el número d’electors de cadascun d’aquests municipis obtenim:

Segurament aquest gràfic costa d’interpretar, el punt de Barcelona (el de més habitants) no ens permet veure bé quina tendència segueixen les altres poblacions. Traient aquesta dada, obtenim un nou gràfic on ja queda més clara una tendència logarítmica:

Per tant, si grafiquem el percentatge de vots respecte el logaritme de la població el que obtenim és:

En aquest cas la tendència s’aproxima molt més a una recta, i en destacarien poblacions de molts pocs habitants com Pinell del Solosnès i Sant Jaume de Fortanyà on gairabé tots els electors van acabar votant però també destaca el comportament de Barcelona. Queda molt clar que la participació que es podia esperar era molt petita, i en canvi la plataforma BcnDecideix va aconseguir que les consultes fossin una festa: grups de música, gegants, agrupacions culturals, voluntaris... i tot això acompanyat d’un molt bon temps van permetre que més de 200.000 barcelonins s’animessin a votar.

Encara que el comentari d’intereconomia sigui que a ningú li interessen aquestes consultes perquè hi va haver un 80% d’abstenció, els catalans sabem que alguna cosa està canviant

"Es que jo sóc de lletres"

Per què a tothom li faria vergonya dir que no sap llegir o escriure però a la vegada a ningú li sembla malament no tenir una més mínima idea de matemàtiques? I ja no es tracta de no saber quina és l’arrel de 81 o com s’aïlla una x... no, no, el problema és molt més greu.

Cada dia ens bombardegen amb moltíssimes dades: Inflació, percentatge d’atur, enquestes, audiències televisives, IPC... I ja sigui per falta de competència matemàtica dels redactors de notícies, o perquè realment ens volen manipular, qui no té un sentit matemàtic crític pot ser fàcilment enredat. Alguns exemples:

La pugna per les audiències entre telecinco i Antena 3 feia vergonya, però molta gent es podia empassar aquest gràfic sense més.

I la diferència era del 0.3%!!!! L'anunci en general no té pèrdua

Els gràfics tenen moltes avantatges, però si no els sabem interpretar són una eina per despistar molt fàcilment. Mireu quins gràfics publicava telemadrid fa uns dies sobre el pressupost de les comunitats autònomes.

Resulta que és un gràfic truncat, i això fa que visualment es converteixi en un engany. Si fem començar el gràfic des de zero quedaria:

Diferent veritat?

Però no només en gràfics. Hi ha qui no sap diferenciar els termes absoluts dels relatius. La notícia del mundo:

    Las cajas de ahorros fueron algo más agresivas que los bancos en este apartado. Han desaparecido del mapa 783 oficinas (el 3,13%), con lo que ahora tienen 24.202.    Su red es notablemente superior a la de los bancos que, tras cerrar 740 sucursales (el 4,74% de su red), conservan 14.840.

Ja es veu que és més agressiu un 3% que un 4.7%, no?

I ara que he estat per terres gallegues, un dia vaig llegir a la voz de Galícia: "Cuatro de cada diez profesores de la provincia de Ourense se jubilan este año" ( i el titular era enorme! i jo pensant doncs es quedaran sense professors... I després llegeixes la notícia:

La conclusión del sistema transitorio de jubilación anticipada provocará un número importante de bajas de profesores al finalizar este curso. Según el sindicato Comisiones Obreras más del 4% de los docentes de la provincia optarán por el retiro en junio del 2011.

... sense comentaris

No es tracta de buscar culpables, però veient aquestes notícies queda desacreditada qualsevol persona que pensi que les matemàtiques no son res més que una assignatura que cal aprovar per tenir l’ESO.

 "Que no nos embauquen" que diria el clàssic.

Temps d'examens

Surto de vigilar un examen, i cada vegada tinc més clar que vigilar un examen no hauria de voler dir respondre preguntes. Els alumnes tenen una necessitat incontrolada de preguntar tot el que puguin en un examen. I buscant el perquè del que avui m’ha passat he trobat vàries explicacions del que pot estar pensant l’alumne en aquell moment.

1. “A veure què li puc treure a aquest professor que ell segur que sap quina és la solució” (ningú ha pensat que si hi ha 9 aules d’examen i l’assignatura la donen 4 professors pot ser que t’estigui vigilant algú que no en té ni idea? De fet pot ser que en sàpiga menys que tu i tot!)
2.  “Uis l’enunciat té més de 5 línies, i està contextualitzat. Em vull assegurar del que llegeixo”. I llavors tens preguntes de l’estil “si diu que el temps de cicle és de 5 segons, vol dir que el cicle dura 5 segons?”
3.  “Uf estic molt nerviós, no entenc res, he de fer una pregunta, però no sé ni què preguntar... però potser el profe m’ajuda”. I avui dues persones m’han preguntat “què vol dir que canvia de sentit?” (I la meva resposta hauria d’haver sigut:  “l’enunciat està en català estàndard, no entens el català?”...)
4.  “He de mirar què fa el del meu darrera, que jo això no sé ni de què va”. I llavors la pregunta es transforma en “li puc demanar el típex?” (Mires el seu full i te n’adones que tot el que té escrit està a llapis....)
5.  “Ostres si pogués obrir la carpeta... algun exercici que vam fer s’assembla a aquest” I l’alumne decideix (AMB TOTA LA PAXORRA) obrir la carpeta. Això que t’hi acostes:

                        - Què estàs fent?

- Res res, només agafo el formulari

- Però el formulari es treu al principi de l’examen

- Mira mira, només és un formulari.

(L’agafes, i veus que està fotocopiat, i això no està permès en aquest cas....)

- No el pots tenir, no està manuscrit, és una fotocopia. Guarda’l.

(Ho fa i al cap d’uns 10 minuts et torna a cridar)

- Es que en tinc un que sí que està manuscrit?

- ?????... però m’estàs prenent el pel? Vols treure un full o un altre en funció de l’enunciat de l’examen? M’ho dius en sèrio?

És una mena de joc de policies i lladres. A uns ens toca fer el paper de vigilant quan fa uns anys fèiem l’altre... Ningú ha pensat que els professors érem estudiants i que les tècniques de copiar no han avançat gaire? (D’acord ara a sobre hem de vigilar que l’examen no es resolgui via mòbil..., però malauradament les altres tècniques són majoria...)

I amb tot jo he perdut un parell d’hores que no han servit per res (perquè cap de les preguntes que m’han fet tenien sentit). I això val la pena? Si després quan trobes algú copiant no acaba passant mai res... No es podria començar l’examen amb una frase de l’estil “no es respondran preguntes, si teniu algun dubte o creieu que us falta alguna dada, poseu per escrit la hipòtesis que necessiteu per seguir endavant i justifiqueu-la.”

I per si fos poc, demà em toca vigilar un altre examen que no he vist ni he fet... Visca els parcials!

Albada Montserratina

Hi ha dies que et sents més connectat que d'altres.
Avui, simplement gaudint de la contemplació.

això no entra a l'examen

Un dels trets característics comuns en qualsevol àmbits de la formació (instituts, universitats, conservatoris, escoles de dansa, cursets...) és que la majoria d’alumnes inverteixen el temps en aprendre estrictament allò del que han de ser avaluats. Un “això no entra a l’examen” implica una desconnexió automàtica del cervell de l’alumnat.

En aquest sentit, encara que les escoles de carreres tècniques diguin que “fomenten habilitats transversals, i que promouen actituds de compromís ètic, social i mediambiental”, com que “això (normalment) no entra a l’examen”, la bona intenció de la frase costa de veure en el dia a dia universitari.

Escric això perquè fa uns dies, em va venir a veure un ex-alumne cansat de “només aprendre coses tècniques en aquesta carrera”, i va ser ell qui em va dir: “Una assignatura de poesia hauria de ser obligatòria en una carrera com industrials” (perdoneu però algú ho havia de dir, que dirien a Polònia). I l’entenc perfectament. És cert que l’ETSEIB és una escola de formació tecnològica en l’àmbit de l’enginyeria, però també és cert que l’escola està formada per PERSONES i que l’alumnat espera alguna cosa més que un nivell acadèmic alt i de qualitat.

La universitat sap formar enginyers sòlids científicament, però té massa descuidat el fet que forma membres d’una societat. Sap fer créixer intel·lectualment els alumnes però a la vegada es preocupa poc del seu creixement personal. Promociona el creixement intel·lectual en l’àmbit científic, però abandona tots els altres camps (no només l’emocional).

Les noves titulacions europees podien ser un bon moment per introduir, també, aquest canvi. Però el que de moment es respira tampoc va per aquí. Els que detectem aquesta mancança ens haurem de seguir formant per buscar el nostre equilibri personal sabent que, malauradament, “això no entra a l'examen”.