Sí pare, avui fa 5 anys que ens vas deixar. I cinc ja són molts. Masses.
Estem acostumats a veure contínuament morts llunyanes (a les notícies, a les guerres...) i morts fictícies (a les sèries, a les pel·lícules, als llibres...), però això no ens serveix d’aprenentatge. Quan qui es mora és una persona propera se’ns creen tot un reguitzell d’emocions que ens sobrepassen i que no s’acaben el dia de l’enterrament. Sentiments que tornen a aflorar en dies assenyalats com ho és el 6 de febrer. El resultat: acabem callant.
Per això m’he decidit a tornar a escriure al bloc. Per evitar el gran silenci que es pot crear avui. Som uns quants els que tenim aquesta data al cap, però a la vegada som incapaços de parlar-ne, de trucar-nos per saber com ens sentim, d’expressar-nos mútuament el nostres suport. Callem, però tots sabem que necessitaríem parlar.
No et plorem només perquè siguem egoistes. Plorem perquè ens consta d’entendre la situació, perquè ens volem revelar contra el que estem vivint, perquè simplement el que va passar fa cinc anys no ens agrada i ho vivim amb impotència sabent que nosaltres no ho podem canviar.
L'any passat et donava les gràcies. Avui, que molts et tindrem encara més present, dóna’ns força per acceptar que la teva mort també és part del modelatge de la nostra vida, dóna’ns força perquè aprenguem a escoltar el que ens han de dir aquests sentiments que ens superen, i dóna’ns força perquè tot plegat no sigui, simplement, un procés de resignació.
No et plorem només perquè siguem egoistes. Plorem perquè ens consta d’entendre la situació, perquè ens volem revelar contra el que estem vivint, perquè simplement el que va passar fa cinc anys no ens agrada i ho vivim amb impotència sabent que nosaltres no ho podem canviar.
L'any passat et donava les gràcies. Avui, que molts et tindrem encara més present, dóna’ns força per acceptar que la teva mort també és part del modelatge de la nostra vida, dóna’ns força perquè aprenguem a escoltar el que ens han de dir aquests sentiments que ens superen, i dóna’ns força perquè tot plegat no sigui, simplement, un procés de resignació.
