diumenge, 28 de febrer del 2010

El demà... ja arribarà


A vegades ens passem hores planificant què farem en un futur. Potser ens creiem amb el dret d’organitzar fins i tot el que ha d’arribar, però sovint ens adonem que les coses no són com havíem pensat. Quantes vegades algun somni s’ha vist trucat, una previsió no s’ha complert, o una il•lusió s’ha convertit en una utopia?

I això no vol dir que m’oposi a tenir una direcció a seguir, uns objectius a més o menys llarg termini, al contrari! Només cal que sapiguem distingir què és el que realment depèn de nosaltres i posar-hi tota l’energia perquè acabin sent al i com a nosaltres ens agradaria,

No podem viure pensant que som nosaltres qui ho tenim tot sota control.

18 petons

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

I quan arribi el demà ja veurem =)
Gràcies Teta per aquest cap de setmana super intens amb vosaltres.
18abraçades

Nina ha dit...

18 enormes petons, també!
:DD

M. Cinta ha dit...

Aquesta energia que cal possar-hi és el motor que ens ajuda a tirar endavant, encara que el cotxe es cali, i necessiti una nova embrencida, o passar pel mecànic.