Quan batalles en un problema durant hores, tens un domini dels detall que poden arribar a marejar. Estàs centrat en la fulla groga de la primera branca d’aquell arbre concret sense poder gaudir del bosc que l’envolta i que –tot i no ser-ne conscient – és el que et fa entendre el perquè de la fulla.
En aquesta situació, fer un senzill comentari a algú altre sobre el problema pot desencadenar una pluja d’idees una de les quals (amb una mica de sort) t’encamina al camí correcte.
El treball individual té les seves avantatges però té un gran inconvenient, pot portar-te a un espiral sense fi quan estàs buscant la sortida però en la direcció equivocada. El treball en equip pot fer-te adonar que la porta a la que has estat picant durant hores sense cap mena de resultat està tancada i que només cal fer un pas endarrere i dirigir-te cap a la porta del costat que està mig oberta, just al costat d’on estàs.
Aprendre a preguntar i a escoltar però també saber transmetre els problemes sense entrar al detall és el que cal per aprofitar al màxim la força de “fer grup”.
2 comentaris:
fer grup està molt bé
sempre hi quant tothom col·labori i hi hagi bon rotllo
la veritat és que el contacte humà sempre ajuda quan et trobes estancat en una situació ja siguin experts en el tema que tractes com no...
Gràcies Montserrat pel comentari!
Estic d'acord amb el que em comentes, però de fet si n o hi ha col·laboració ja no hi ha grup. "Fer grup" no vol dir només ajuntar-se perquè cal fer alguna cosa, sinó creure realment que la feina en grup serà molt millor que qualsevol treball indivudual. Els esforços s'hauran sumat.
Publica un comentari a l'entrada