La felicitat és un d’aquells conceptes per als que cadascú té la seva versió però ningú està segur del seu autèntic significat. En general està clar que és molt més fàcil imaginar-la que intentar aconseguir-la tot i ser l’objectiu més buscat de la història de la humanitat. Tothom vol ser feliç i qui digui el contrari és perquè la seva recerca ha sigut tan poc fructífera que ha decidit negar-la.
Ens passem la vida procurant-nos allò que ens sembla indispensable però a vegades aquesta actitud no ens deixa ser feliços. Però si ens ho mirem des de fora, si ens autoanalitzem, veurem que amb les nostres mateixes circumstàncies, uns altres serien els més feliços del món!
No en sabem. Aprenem matemàtiques, l’origen de la paraula menys usada, la física de l’estructura de l’àcid, o els fets que van provocar l’extinció dels dinosaures, però ningú ens explica què s’ha de fer simplement per sentir-nos bé.
La felicitat no és una eufòria transitòria, producte d’estar enamorat ni d’obtenir els resultats esperats. La felicitat és un hàbit que cal adquirir tant en situacions de plaer com en situacions de dolor. Ens cal aprendre que sentir-nos bé i satisfets no és una qüestió de sort, sinó una obligació que ens hem de marcar com a objectiu prioritari en el nostre dia a dia. Només així la felicitat deixarà de ser una quimera per passar a ser una tendència natural construïda peça a peça dins nostre.
2 comentaris:
Per a uns la felicitat, és el tenir molts bens materials. Per a altres la felicitat és donar-se i donar: temps, atenció, companyia....
La felicitat material no està mai satisfeta, perquè no n'hi ha mai prou.
L'altre felicitat la pots experimentar en cada acte de la teva existència, com dius molt bé, fins i tot en situacions de dolor..
Cal que ens obliguem a ser feliços
Totalment d'acord marona, i com més ens hi obliguem, més ho voldrem ser i al final ho sarem sense obligar-nos-hi, simplement perquè s'haurà convertit en un bon costum
Publica un comentari a l'entrada