Natalicis, onomàsties, Nadal, Festa Major, cap d’any, el dia de la boda… però també el dia que algú que t’estimes mor. Tots són dies especials, i ens afecten emocionalment.
Necessitem un calendari per organitzar-nos, una agenda que ens recordi què tenim previst fer els pròxims dies i que a la vegada no ens deixi oblidar alguna data que en el passat ens ha marcat. El 6 de febrer del 2007 ens va quedar gravat a uns quants, i no calen agendes.
Ja fa 4 anys que no hi ets, bé, quatre anys que vas passar a ser invisible, perquè de ser-hi, molts sabem que hi ets. Tots ho hem assumit com hem pogut. Alguns ho hem intentat entendre, però no sempre ho hem aconseguit –encara que la realitat ens ho posi de manifest cada dia–.
Sí, som egoistes i et volíem més estona aquí. Però en tot cas, la data d’avui ens hauria de servir per donar-te les gràcies:
Gràcies pel que vam poder compartir, gràcies per decidir donar-me vida, gràcies pels 23 anys que vam poder estar junts, gràcies per educar-me, gràcies per intentar entendre’m, gràcies per les carícies, pels petons, les abraçades i les bufetades que em van fer créixer, gràcies per les discussions, gràcies per fer-me sentir bé, gràcies per apoiar-me... gràcies per ser el millor paró del món.
I gràcies perquè, tot i la invisibilitat, sabem que segueixes al nostre costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada