dia 6 de febrer

Divendres passat bufava les 31 espelmes i avui recordo que són 8 ciris ja. Sí pare, tornem a ser 6 de febrer. 

Però també avui hem de recordar que tenim motius per estar alegre. El 6 de febrer no pot ser el dia per estar tristos i amargats. Tendim a centrar-nos en pensar que ens faltes i ens dolen els records del passat. Recordem amargament i potser oblidem de gaudir dels moments presents amb els éssers que tenim al costat. Per això a primera hora he agafat el cotxe i... muntanya amunt. Per dins t’anava sentint dient-me “però per què puges? que no saps que la carretera està gelada?”. Però ens ha agradat trobar-nos-hi. 

La basílica buida, tranquil·litat montserratina de les set del matí, la neu transformada en glaç, l’orgue acompanyant unes veus suaus que es desvetllaven com el dia, la mare connectada via radio... Després he rebut un missatge que em deia “Oh! Quina enveja... gaudeix-ne”. I sí, he pujat a Laudes per poder-ne gaudir. Perquè el 6 de febrer també es poden fer coses especials. 

En paraules de Miquel Martí i Pol, crec que hem passat del:

      "Parlem de tu, però no pas amb pena.

      Senzillament parlem de tu, de com

      ens vas deixar, del sofriment lentíssim

      que va anar marfonent-te, de les teves

      coses, parlem i també dels teus gustos,

      del que estimaves i el que no estimaves,

      del que feies i deies i senties;

      de tu parlem, però no pas amb pena". 

Al: 

       "I a poc a poc esdevindràs tan nostre
       que no caldrà ni que parlem de tu
       per recordar-te; a poc a poc seràs
       un gest, un mot, un gust, una mirada
       que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

Sé que d’aquí 78 dies et trobarem molt a faltar, molt; però també ens esforçarem per gaudir-ne amb els que hi serem. Reserva’t el 25 d’abril i vine a l’ermita! Sé que hi seràs en un gest, en un mot, en un gust i en una mirada....

Com hem cantat avui a Laudes: “Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!”