dijous, 27 de maig del 2010

De Congrés a Lappeenranta!



De congrés? I què es fa en un congrés?


Doncs en un congrés s’APRÈN, i sí, e majúscules, perquè s’aprèn molt. El món de la recerca científica vista des de fora pot semblar una cosa tancada, endogàmica , que els que hi treballem estem tancats en un laboratori amb poca llum i buscant un experiment impossible. Però no és cert, i anar a un congrés encara et fa obrir més la ment i tnes una idea més general de tot el que s’està fent actualment.


En un congrés es presenta la feina que estàs fent, i si el congrés és internacional, pots veure cap on van les línies més importants de recerca en el teu camp a nivell mundial.


Tot i no estar tancats en un laboratori, la recerca pot ser una feina molt solitària, a nivell estatal potser trobes 2 o 3 grups que treballen en coses similars, en un congrés és on pots compartir les inquietuds amb gent que treballa en camps com el teu, i això s’agraeix.


Tot i els nervis que vaig passar fa dos dies abans de fer la presentació, l’experiència s’ho val. És un plaer explicar el que has fet a gent que hi entén i que a més a més és capaç de fer-te suggeriment (sempre amb esperit positiu) que t’ajudaran a seguir endavant quan tornis al despatx.


Estàs contínuament aprenent, tant de les altres conferències com de petits comentaris i xerrades que tenen lloc als passadissos. Tothom té una actitud positiva i no et volen destrossar la feina. Pots comentar papers que has llegit perquè tens els seus autors al davant (i els hi poses cara!!!), apareixen noves idees al teu cap a partir d’alguna presentació relacionada, les preguntes de després de la conferència fan reflexionar, a les sessions plenàries aprens del que porten molts anys treballant...


I també existeix una part social molt important. Coneixes gent de tot el món amb històries i projectes de futur diferents, gent que estima el que fa i que hi creu. Per altra banda tu mateix també exportes la teva cultura, parles d’un país petit que hi ha “a Barcelona”, d’una llengua, d’unes tradicions...


L’organització a més també vol donar a conèixer la zona on es fa: viatge de dues hores en un vaixell pel canal Saimaa (on les relacions socials es segueixen fomentant), sopar “de gala”, una sauna (la gran tradició que Finlàndia ha exportat a la resta del món)...


La veritat és que estic moooolt contenta. No es nota no? Sé que és només un petit pas el que he fet, però també sé que seguiré treballant en aquesta línia i aconseguir que aquest petit pas es transformi en una excursió pel camí d’una comunitat científica fantàstica com és la de la Dinàmica Multisolid.

dimecres, 26 de maig del 2010

Finlandia I



 Espero poder escriure aviat, però els events en aquest congrés estan mooolt apretats! Ara tenia deu minuts i només puc penjar una foto de les illes i llacs que hi ha a Lappeenranta! Aquí tot és verd!! Fantàstic! Ara entenc les mil illetes que surten sempre als mapes! Realment sembla un puzzle desmuntat

diumenge, 9 de maig del 2010

Per la Felicitat


La felicitat és un d’aquells conceptes per als que cadascú té la seva versió però ningú està segur del seu autèntic significat. En general està clar que és molt més fàcil imaginar-la que intentar aconseguir-la tot i ser l’objectiu més buscat de la història de la humanitat. Tothom vol ser feliç i qui digui el contrari és perquè la seva recerca ha sigut tan poc fructífera que ha decidit negar-la.

Ens passem la vida procurant-nos allò que ens sembla indispensable però a vegades aquesta actitud no ens deixa ser feliços. Però si ens ho mirem des de fora, si ens autoanalitzem, veurem que amb les nostres mateixes circumstàncies, uns altres serien els més feliços del món!

No en sabem. Aprenem matemàtiques, l’origen de la paraula menys usada, la física de l’estructura de l’àcid, o els fets que van provocar l’extinció dels dinosaures, però ningú ens explica què s’ha de fer simplement per sentir-nos bé.

La felicitat no és una eufòria transitòria, producte d’estar enamorat ni d’obtenir els resultats esperats. La felicitat és un hàbit que cal adquirir tant en situacions de plaer com en situacions de dolor. Ens cal aprendre  que sentir-nos bé i satisfets no és una qüestió de sort, sinó una obligació que ens hem de marcar com a objectiu prioritari en el nostre dia a dia. Només així la felicitat deixarà de ser una quimera per passar a ser una tendència natural construïda peça a peça dins nostre.

dissabte, 1 de maig del 2010

Ball de Bot


Si fa uns dies parlava de les jotes de Tortosa, avui he pogut gaudir del Ball de Bot Mallorquí. És una de les poques danses on originàriament “la dona mana”, són unes danses on la balladora improvisa els punts i el ballador l’ha de seguir.

Tot i que s’estava perdent, sembla que el ball a la plaça està tornant, cada vegada es poden trobar més ballades populars (tant a Mallorca com al Principat) i es deixen per les exhibicions les coreografies més espectaculars amb el vestuari tradicional.

La combinació de boleros, jotes, fandangos mateixies i algun copeo  en les ballada popular són una bona excusa per moure el cos!  I em quedo amb les bulles que tanquen la festa. Una jota caracteritzada per la seva duració i on només balla una parella. A mesura que va sonant la cançó la resta de balladors es prenen la parella els uns als altres i al qui li han pres la parella ha de sortir del rollo.  Més que intentar-ho explicar, mireu-ho al vídeo! 

Qui diu que les danses tradicionals són aburrides?