Japó, un dels països més avançats del mon, un país amb un dels índex més alts en educació, un país amb economia forta, on tot sembla aparentment que funcioni a la perfecció, trens hiperàpids, autobusos ben organitzats, milions de desplaçaments diaris en metro... Un país habituat als petits simes i per tant amb bons sistemes de predicció...
Però de prediccions la naturalesa no hi entén. Les imatges del que ha passat no deixen indiferent a ningú, onades emportant-se cases senceres, un maremagnum d’aigua, terra, cotxes i avionetes que s’emporta tot el que troba, tremolors més forts dels que podem imaginar, cases fumejant per incendis domèstics, centrals nuclears en perill d’explossió...
I cares de desolació, famílies trencades, amics desapareguts, edificis fets a troços, tot el que semblava tan ferm fa una setmana s’ha esmicolat davant els ulls dels japonesos (i de tot el món) sense ser capaços de fer-hi res. Impotència.
Potser és que la Terra ens diu que no anem per bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada