Tothom elogia la tasca del treball en equip i seria ingenu pensar que el treball d’un sol cervell pot tenir el mateix potencial que un grup de gent -ben coordinat- amb un objectiu comú (amb les excepcions que comporta una afirmació d’aquestes característiques).
Segurament l’èxit d’un bon treball d’equip recau en haver sabut escollir bé els companys de viatge. En aquestes situacions sempre es guanya més del que es perd, però això no vol dir que no hi hagi pèrdues! Al contrari, hi són, cal veure-les i poder-les balancejar amb els guanys que la situació ens ha portat.
Tots veiem les coses de manera diferent i a la vegada s’ha de prendre una decisió única que no satisfarà mai a tothom. I què fas quan el treball no surt exactament com tu volies però a la vegada aporta molt a creixement del grup? Fins a quin punt has de posar per davant el desenvolupament de grup que el teu personal? Quina és la combinació màgica que permetrà créixer a les dues parts? Potser cal seguir treballant en equip per descobrir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada