Sovint necessitem classificar les coses, posar-los un sol nom per identificar allò que no sabem ben bé com explicar. Va passar amb el moviment del 15-M on sota el nom “d’indignats” entre la societat i els propis mitjans de comunicació hem aglutinat una gernació que no comparteixen grans ideals (o no comparteixen gairebé res). Això sí, sortien al carrer per fer sentir una angoixa (aquesta sí, compartida) que cadascú vivia de manera diferent.
Aquests dies, amb la JMJ tinc una sensació semblant. La manera com un jove Colombià o un jove de Romania pot viure la seva fe és molt diferent. La seva situació en cada parròquia, la política que l’envolta, les tradicions més locals... són tan diferents com ho podien ser les experiències dels indignats. Hi haurà qui viurà la fe d’una manera més fanàtica, altres que preferiran viure-la en silenci, alguns en petites comunitats, d’altres es trobaran encantats entre la massa... I malgrat això, ens entossudim a posar-los tots en un mateix sac.
La majoria de sociòlegs parlen d’una falta de valors, d’ètica, de cerca de noves religions per saciar uns neguits interns, de l’augment de teràpies alternatives, de pràctica de religions orientals... Doncs que un conjunt de joves es reuneixin per reflexionar, per compartir les seves vivències, per fer voluntariat, per compartir uns valors o per reafirmar-se no hauria de ser tan revolucionari, no? En el fons el que veiem aquests dies és una altra manera de viure tan legítima com qualsevol altra.
I això va més enllà de si algun radical vol atacar amb productes químics a un altre grup, de si la pompa vaticana proclama frases desconcertants pel s.XXI o dels missatge impositius que ens vol transmetre certa premsa. I és cert, segurament l’austeritat no és la tònica dominant, i aquí caldria fer molta autocrítica, però això no desmereix totes les altres experiències que aquests dies es compartiran a les JMJ.
No té sentit voler veure un únic perfil en els joves que es reuneixen a les JMJ. No té sentit, com no en té intentar etiquetar tots els seguidors d’un grup folk de hippies o tots els seguidor del Barça de brètols per les destrosses en les celebracions.
Hi haurà qui haurà vingut per reafirmar-se provinent d’una regió on la seva religió és la minoirtària, hi haurà qui ho farà per estar proper al Papa, però també hi ha haurà qui vol compartir una estona de pregària, conèixer joves amb valors comuns, cantar o fins i tot qui ho haurà fet només per fer turisme a bon preu.
Segur que les experiències dels qui ho hauran vist des de dins no tindran res a veure amb les imatges que veiem per la televisió. I això és el que dóna sentit a les JMJ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada