A petició de la Montserrat...
Sovint sentim por a les coses noves. És molt més fàcil repetir allò que sabem que funciona que arriscar-nos a fer un pas endavant. Tots sabem, però, que aconseguir coses noves ens fa sentir millor. La clau està en com fer aquest pas.
Un repte és un objectiu difícil però que a la vegada ens és un estímul, un desafiament. Si ens proposem un repte sentim il·lusió, passió, motivació, entusiasme, alegria... I què ha de tenir un repte perquè arribi a bon port?
Doncs primer hem de planificar. Hem de saber quines són les nostres possibilitats, quan de temps volem dedicar-li, amb quins suports contem, què volem aconseguir i perquè ho volem fer. I quan tot això ho tenim clar, ens cal organitzar la feina. Posar-nos uns objectius (compatibles amb el que he comentat abans) i desglossar-lo en tasques. Saber d’on partim, on volem arribar i la traça del camí que seguirem.
És llavors quan afloren les dosis d’il·lusió, perquè hem convertit aquell repte inassolible, aquell objectiu difícil, en un conjunt de passos que ens veiem capaços d’assolir. I finalment, quan estem convençuts que tot plegat és factible, passem del somni a l’objectiu acomplert. El repte s’ha fet realitat i nosaltres hem fet un gran pas endavant.
Just abans d’acabar aquest repte segur que ja n’estem planejant un altre! Què són els reptes sinó allò que ens permet seguir caminant?
PD: Gràcies Montserrat per la suggerència!
2 comentaris:
A la vida tot són reptes. Fer-se gran, tria professió, superar frustacions (petites o grans)escoltar, estimar, dixar-se estimar, donar, rebre.....
Per superar els grans reptes hem hagut d'aprendre a superar els petits, a vegades aquests els han planificat els altres decidin per a nosaltres, però els hem hagut de superar cadascú individualment, i ens els hem fet nostres com a premi a un esforç.
Que la il·lusió no s'apagui per poder aconseguir el que ens proposem.
Gràcies teta,
=)
Publica un comentari a l'entrada