Un dels avantatges de viure en una residencia d’estudiants quan vas a la universitat, és que coneixes gent d’arreu, i concretament de tots els Països catalans.
La primera vegada que sents algú de Maó parlant a la velocitat de la llum no entens absolutament res, però després, sense adonar-te’n aprens a diferenciar un mallorquí d’un menorquí, algú de les terres de l’Ebre d’algú de la Terra Ferma, algú de Girona d’algú de Figueres...
A tots ens agrada parlar tal i la convivència amb els diferents accents et permet acabar sabent que les oueres mallorquines no tenen ous sinó vidres graduats, que els de Castelló de la Plana diuen “txa” i no “txe” com els Valencians, que només els del Camp de Tarragona ens mengem la S d’aqueSta (cosa que acostuma a sonar fatal a la resta), que naltros, matros, naltres o nosaltres, formem una unitat lingüística.
I tots ho portem amb orgull (i fem broma amb els altres accents) ho vivim en positiu, aprenent els altres i sense plantejar-nos si són idiomes diferents, perquè ningú dubte que ens entenem!
Sent conscient d’aquestes diferències, per què no passa el mateix amb l’espanyol? Per què sembla que tots haguem de parlar l’espanyol castizo de MadriZ? Estranyament s’accepta l’accent andalús, i no crec que hi hagi masses habitants d’Andalusia preocupats per parlar com els madrilenys, però per què no passa el mateix amb el castellà que es parla a Catalunya? Per què no està ben vist el castellà amb accent català? Per què no puc parlar així?
Dubto que trobi resposta a aquesta pregunta. Mentrestant seguiré gaudint dels diferents accents de la meva llengua i dels molts localismes catalans, m’agrada. Crec que aquests trets característics haurien d’estar plenament reconeguts i haurien de ser la bandera que ens diferencia dels veïns del poble del costat. Seguiré menjant bajoques, botifarra blanca i negra, llangonissa i fesol, dient aqueta taula, fent cocs ràpids, acotxant-me per plegar un paper de terra, anant a tombar i parlant de naltros i valtros. Per què canviar-ho?
Malauradament, també seguiré aguantant els comentaris sobre el meu accent català quan parlo espanyol...
2 comentaris:
El que és curiós és que fora d'Espanya (com a mínim a l'Amèrica Central, d'on és la família de la meva xicota) parlar castellà amb accent català els sembla tan vàlid com parlar amb accent madrileny. Tots dos accents els semblen minoritaris (ai que mono!) donat que hi ha uns 150 milons de persones amb accent centreamericà (des de Mèxic fins Panamà aprox) i tan sols uns 10 milions a tot estirar amb accent madrileny.
Ei, doncs veus, això m'anima una mica més :) Per cert ara pensava en tu... ara t'envio un sms
Publica un comentari a l'entrada