Buidar un pis, ufff, quina feinada! Segurament el comentari que més he sentit era: Com podies tenir tantes coses en una habitació? Però la verdadera pregunta és: Per què tenies tantes coses en una habitació?
Perquè sota el pretext de “algun dia pot servir” he acumulat taaaaantes coses?
M’ha costat, però he intentat seleccionar les coses pensant si és més o menys probable que les acabi utilitzant, i he vist que n’hi havia moooltes que probablement no utilitzaré més... Però després apareixen els records sentimentals que t’impedeixen seguir amb la tria: Això no ho puc llençar perquè m’ho van regalar quan... això tampoc perquè és un record del dia que... aquestes cartes les guardo amb il·lusió perquè... allò ho vaig fer quan... I ja hi som no hi ha manera!
He intentat guardar les coses de manera ordenada (perquè sinó no serveix de res, si no sé on les poso segur que mai més les tornaré a utilitzar) però no sé fins quan seguiran així d’ordenades... em costa tant!
Espero no acabar tenint el síndrome de Diógenes (per cert associació no massa encertada amb Diogenes de Sinope, el de la imatge de dalt)! Però reconec que no m’agrada llençar allò que és capaç d’evocar-me un sentiment positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada