això no entra a l'examen

Un dels trets característics comuns en qualsevol àmbits de la formació (instituts, universitats, conservatoris, escoles de dansa, cursets...) és que la majoria d’alumnes inverteixen el temps en aprendre estrictament allò del que han de ser avaluats. Un “això no entra a l’examen” implica una desconnexió automàtica del cervell de l’alumnat.

En aquest sentit, encara que les escoles de carreres tècniques diguin que “fomenten habilitats transversals, i que promouen actituds de compromís ètic, social i mediambiental”, com que “això (normalment) no entra a l’examen”, la bona intenció de la frase costa de veure en el dia a dia universitari.

Escric això perquè fa uns dies, em va venir a veure un ex-alumne cansat de “només aprendre coses tècniques en aquesta carrera”, i va ser ell qui em va dir: “Una assignatura de poesia hauria de ser obligatòria en una carrera com industrials” (perdoneu però algú ho havia de dir, que dirien a Polònia). I l’entenc perfectament. És cert que l’ETSEIB és una escola de formació tecnològica en l’àmbit de l’enginyeria, però també és cert que l’escola està formada per PERSONES i que l’alumnat espera alguna cosa més que un nivell acadèmic alt i de qualitat.

La universitat sap formar enginyers sòlids científicament, però té massa descuidat el fet que forma membres d’una societat. Sap fer créixer intel·lectualment els alumnes però a la vegada es preocupa poc del seu creixement personal. Promociona el creixement intel·lectual en l’àmbit científic, però abandona tots els altres camps (no només l’emocional).

Les noves titulacions europees podien ser un bon moment per introduir, també, aquest canvi. Però el que de moment es respira tampoc va per aquí. Els que detectem aquesta mancança ens haurem de seguir formant per buscar el nostre equilibri personal sabent que, malauradament, “això no entra a l'examen”.