Docència Universitària

“L’única professió per a la que no es necessita cap classe de formació és la d’idiota”. Aquesta frase de Joseph Pulitzer va ser la que va obrir una de les xerrades de la “XIII Reunión Nacional de Profesores de Ingeniería Mecánica”.

La docència és un ampli camí que permet transmetre inquietuda, motivar, conèixer i explicar més enllà del temari d’una assignatura. Què es demana a un docent? Que sàpiga transmetre uns coneixements? Que domini a la perfecció el temari? Que no faci les classes aburrides? Que motivi a l’alumnat? Que s’adapti als coneixements de l’aula?

Per a ser mestre a primària es demana un magisteri, per a secundària el certificat d’aptitud pedagògica o el màster equivalent, però i per a ser professor a la universitat? Doncs a nivell docent RES. I després ens queixem que hi hagi professors dolents a les aules? Hi ha molts requisits per entrar a la universitat, però totes les exigències són en l’àmbit de la recerca. O es dóna ni s’egixeig (a priori) cap formació per a la docència.

I d’aquí surt una altra pregunta. Qui pot ser professor i de què? Un títol universitari és suficiennt per marcar una trajectòria docent? Un físic serà millor que un enginyer a l’hora de donar experimentals a la ESO? Un matemàtic donarà millor matemàtiques que un informàtic? En el departament d’enginyeria electrònica de la universitat no hi pot treballar un enginyer en telecomunicacions?

En aquesta Reunió, algú va suggerir que si la formació del professor que dóna una assignatura d’enginyeria mecànica, no sabrà transmetre la visió enginyeril que els alumnes esperen. A la xerrada hi assistien professors d’enginyeria mecànica amb perfils diferents, físics, enginyers navals, mecatrònics, industrials, algun matematic... i alguns d’ells seran millors docents que els altres (o se’ls ha de vetar l’entrada a la universitat) per uns estudis que van iniciar fa potser 20 anys?

Hi havia qui ho defensava, però jo no ho tinc gens clar. Qui vol fer la feina ben feta és formarà per aconseguir-ho, i qui no, per molt que hagi fet una carrera totalment relacionada amb el que està donant, no acabarà transmetent res als pobres alumnes que l’han d’escoltar.