Reflexió post-electoral

Els grans mitjans de comunicació parlen de la victòria convergent a nivell de Catalunya. Mirant els resultat és fàcil treure aquesta conclusió, però a nivell local, quan els pobles són petits, no crec que el nom del partit hi hagi tingut un pes tan rellevant.

La llei d’Hondt ha fet que el nou consistori municipal de les Borges estigui format per 8 regidors de CiU, 2 d’ERC i 1 del PSC.

Abans de res, felicitar a tots aquells que han decidit posar-se en unes llistes amb la voluntat de dirigir un poble des d’un ajuntament. Ho han fet sabent que no hi ha ni un duro a les arques públiques, que l’atur està en rècords històrics, que la crisi que ens envolta no sembla que vulgui marxar, que no està clar quan l’economia començarà a repuntar... i malgrat això, a tots els pobles i ciutats hi ha gent compromesa amb el lloc on viu i amb ganes de treballar des d’un ajuntament. Que poc reconegut que està aquest esforç! Només cal veure un telenotícies per adonar-te’n que els polítics són qüestionats a diari. 

Tampoc descobreixo res de nou si dic que l’electorat està desencantat (i sinó només cal anar a la plaça Catalunya de Barcelona). Però aquesta cantarella es comença a fer pesada, de què serveix amagar-se i resignar-se sota aquesta frase enlloc de motivar un poble?

Als municipis amb més participació s’ha demostrat que qui sap moure l’electorat és qui es fa proper als vilatans, qui treballa (ho ha treballat) pel poble de manera desinteressada, qui es fa present en tot tipus d’actes (des de partits de futbol a processons de setmana santa), qui se sent del poble i sempre l’ha volgut tirar endavant (només que ara ho vol fer des de l’ajuntament), qui creu que estar en un consistori és una possibilitat per millorar el lloc on viu i que tan s’estima.

Els vots d’un poble petit són vots “nominals” a la gent que integra la candidatura (tampoc estic descobrint res) i el cap de llista  acostuma a tenir un paper molt difícil a l’hora d’escollir els companys de viatge. Què valorarà qualsevol persona a l’hora d’emetre el seu vot? Doncs potser en una ciutat hi haurà molts vots que només depenen del color del partit, però això no és així en un poble. 

El que més es valora és que qui entri a l’ajuntament sigui algú del poble (ja sigui gent nascuda o nouvinguda però que hi estigui vinculada), que sigui jove i amb empenta, que treballi sense esperar gaires coses a canvi, que sàpiga transmetre idees, gent que sigui propera als vilatants (no per interessos sinó perquè n’és un més), que escolti, que conegui els problemes reals, gent amb qui es pugui confiar, gent treballadora, amb esperit crític, positiva, optimista, comprensiva, rigorosa, amb voluntat de servei...

Són moltes les característiques que demanaríem a un equip de govern (i segurament ens posaríem d’acord independentment del color del nostre partit polític), però precisament per això és un equip i no només un alcalde el que governa un ajuntament. Per liderar un poble es necessita un grup de gent on cadascú pugui aportar unes quantes de les virtuts que deia abans.

I què passa quan aquestes característiques no es veuen en totes les candidatures? Doncs que la candidatura que sí que les ha aconseguit conjuntar s’emporta la palma.

Cadascú té les seves armes per aconseguir un vot, des d’una gran pancarta a l’entrada del poble al passar porta a porta a portar a presentar el programa electoral, des de un gran míting a una senzilla presentació de candidatura... I és en aquestes situacions quan es posa de manifest part de l’ànima de la candidatura.

Hi haurà qui valorarà més poder enviar un programa imprès amb la millor qualitat del marcat i d’altres que es decantaran per una simple carta, hi haurà qui pensarà que un míting és necessari per transmetre les seves inquietuds i hi haurà qui no, alguns donaran molta importància al cartell de l’alcaldable i d’altres pensaran que és una despesa innecessària... Però per poc que ens hi parem a pensar veurem que aquests gestos són un petit reflex del que la candidatura vol fer pel poble.

Ahir vam escollir unes persones perquè ens representin en un ajuntament pels propers 4 anys. Ara ells tenen la nostra confiança. Deixem-los treballar i, en tot cas, cap al final de la legislatura ja els hi demanarem passar comptes. De moment, ens agradi més o menys, no els hi hem de posar pals a les rodes (que ja està tot prou complicat) i en el fons, segueixen sent els nostre veïns. 

MOLTES GRÀCIES a tots els que han assumit la responsabilitat de tirar endavant el nostre petit país.