Per les Justificacions

Als enunciats (de problemes, d’examen, d’exercicis...) sovint trobes “justifica la teva resposta”, i és que moltes vegades un resultat sense justificació acostuma a tenir poca importància. En aquests casos el que es valora és el procediment que ens ha permès arribar al resultat, per això cal una justificació. Però després... en el nostre dia a dia, per què ens justifiquem constantment?

Per què quan creuem una carretera per on no toca diem “es que no venia cap cotxe”? Per què si ens posen una multa per velocitat diem “es que tenia pressa”? Per què es fa una guerra dient “es que tenen armes de destrucció massiva”?

Fem potser aquests tipus de justificacions perquè sabem que nostre comportament no és l’adequat? Què volem racionalitzar quan fem aquests tipus de frases? Estem justificant les nostres actituds quan no són les adequades? Estem buscant la raó?

La veritat és que no ho tinc clar, però no em deixen de sorprendre aquests tipus d’actitud, i la última gran justificació col·lectiva va ser el malaurat accident de Castelldefels la nit de Sant Joan. Segurament perquè tots hem creuat alguna vegada les vies del tren...