Fer una estada fora, ja sigui de feina, per estudis, o per plaer, porta implícit una dosi de sorpresa. Per molt a prop que s’estigui, quan surts del teu entorn més pròxim apareixen un seguit de fets que pots considerar curiositats, estranyeses, divertiments o una manera d’ampliar la teva “culturilla”.
Ferrol és encara una ciutat molt militar (els ferrolans ho neguen, afirmant que ara ja quasi que no en queden, però els que no hi estem habituats ens segueix sorprenent), una ciutat que no té accés a la ria, perquè els famosos “Astilleros Militares de El Ferrol” es troben rere un mur que aïlla la ciutat de l’aigua.
Però ahir, vaig tenir la possibilitat d’anar a l’altra banda del mur, i la veritat és que va ser tot una experiència. No sabria ben bé com definir-la, perquè em trobava una mica fora de lloc: molts soldats desfilant, mariners –amb la gorra blanca de rigor–, artilleries, infantaries, bandes militars, grues immenses, fragates... Perquè ahir es va avarar el Canberra. Un vaixell de 27.000 tonelades que va encomanar la marina Australiana a les drassanes ferrolanes.
Tret de la tota la parafernàlia que ho va envoltar, veure com un vaixell tan gran passa d’estar sobre terra a entrar a les aigües de la ria en tan sols 30 segons és impactant. Veure com tantes tonalades llisquen sobre unes fustes ben engrassades, com es va accelerant, com flota –sense maquinària ni control– i com finalment és arrastrat fins al moll, no es veu cada dia.
Les imatges que enllaço no reflecteixen les sensacions, però el record no es troba al youtube...
PD: Ho he hagut de buscar, però la traducció de “botar un barco” és “avarar un vaixell”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada