Català al Senat

Les declaracions d’avui de Rajoy son una provocació que difícilment deixen indiferent a ningú. Aquest líder (perquè dir-li senyor és dir-li molt) ha sigut capaç de dir (entre d’altres coses) que “l’ús del català al Senat no és propi d’un “país normal”.

I mira, potser en l’última part és en l’únic que podria estar d’acord. No som un país normal. Perquè si ho fóssim, entendríem que qualsevol llengua té un valor incalculable i que no es poden anar depreciant així com així. De fet si els catalans fóssim d’un altre color o d’una altra religió, i ens imposessin el castellà i la cultura espanyola, tothom parlaria de racisme o xenofòbia. Però no, simplement som catalans i aquestes actituds es troben normals.

Catalunya té una cultura pròpia i portem quasi 300 anys de colonització, però malgrat això encara ens estimem la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país. El problema és que són els mateixos que critiquen l’obligació de parlar en català a Catalunya (obligació? hahahaha), els que defensen l’obligatorietat d’haver de parlar en castellà a tot arreu!!! Que es parli en català al parlament català ho anomenen nazisme, i en canvi es converteix en “normalalitat” l’obligació del castellà al Senado...  

El propi Rajoy ha dit que el que és normal al carrer ho ha de ser al Senat, però de quin carrer parla? Ha passejat més enllà de Salamanca? Per Vitoria, per Castelló o per Lugo?

I em sembla fantàstic que cadascú pugui triar la llengua en què es vol expressar en cada situació. De fet què més voldria jo que poder anar a França i parlar amb francès, viatjar per Itàlia i poder entendre-m’hi en italià i anar a alemanya i parlar l’alemany! I si no ho faig és perquè no en sé!  

I el que m’hagués agradat aprofitar aquests sis mesos a Ferrol poder parlar gallec... Però la situació aquí encara és molt pitjor que a Catalunya. Rajoy va néixer a Santiago de Compostela....