Pel valor

Perquè una cosa té més valor que una altra? Per què un quadre de Dalí val milions i quan va ser creat quasi ningú li donava valor? Si busquem la definició de valor al diec trobem: “Qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui”. Però qui decideix que aquestes qualitats valen la pena i siguin més preuades que unes altres?

Ahir vaig visitar el monastir de Monfero. Unes restes espectaculars del que era un dels monastirs cistercencs més importants de l’època. Des de fa pocs anys, aquestes restes pertanyen al  govern gallec, qui l’ha arreglat i ara permet visitar-lo.

Doncs bé, era un dissabte a la tarda, quan vaig arribar no hi havia ningú més. El monestir per mi sola. No em van fer pagar entrada (al principi això m’estrenyava, ara ja vec que aquí en quasi enlloc pagues entrada). I el que em vaig trobar va ser espectacular. Un monastir molt ben conservat, una arquitectura molt diferent del que estic acostumada, una façana de granit i pissarra…. Però el que més sorprenia era el bon estat en què tot estava. Unes tombes del s.XIV que semblaven acabads de fer (vaig preguntar i em van dir que no havien ni estat restaurades), unes voltes de pedres que sostentaven tot l’edifici com al primer dia… I quan vaig arribar al cor hi vaig trobar tot de talles de fusta que pertanyien a un retaula gòtic. I estaven allà, sense cap protecció, a les fosques, sense donar-li cap valor.

Us adjunto només algunes de les imatges (amb el flash vaig descobrir el munt de colors de la fusta policromada, però amb els meus ull pràcticament només es veien ombres).

Potser estaven al lloc adequat, però em va sorprendre. Dubto que a cap Església catalana es puguessin mantenir unes talles així. Segur que es trobarien en algun museu nacional, en una exposició permanent del gòtic català, ben exposades, ben il·luminades, amb unes condicions idònies d’humitat i temperatura…

A mi em van fascinar, m’hi vaig estar una bona estona, però les tres o quatre parelles que van passar durant l’estona que hi vaig ser, no els hi van fer el mínim cas, veien el cor com unes gorfes on hi fa cap tot allò que ja no serveix… Estic segura que les arriben a posar en vitrines i tothom n’observaria la seva espectacularitat… I perquè ara ningú les valorava? Cal que estiguin en un museu perquè algú se les miri?  Només sabem valorar allò que ens han dit que té valor? Què, qui, quan, com i per què algú decideix que alguna cosa té un valor especial?