Llei antitabac

Per fi podem gaudir dels llocs públics sense fum. Ja era hora! Ara podem anar a veure un partit de futbol a un bar, prendre un cafè o una cervesa i no cal tornar a posar la roba neta una altra vegada  a la rentadora perquè fa pudor de fum.

La llei antitabac, com la majoria de lleis, ja comença a mostrar algunes inconsistències. No es permet fumar als parcs infantils que es troben a l’aire lliure però en canvi permeten que hi passin centenars de cotxe pel costat (voleu dir que no molesta més la contaminació d’un cotxe que la d’un cigarro d’algú que fuma a una distància prudencial?), no es preveu una solució pels malalts (ni pel personal sanitari) enganxats al tabac i que han de passar mesos als hospitals (com li dius a algú que està molt enganxat al tabac, que acaba de tenir un accident, i que està fet una piltrafa que no pot fumar enlloc?), i podríem seguir.

Però els autèntics beneficiaris de tots plegats han sigut els fabricants d’estufes de carrer  que han fet l’agost en ple gener. Fins ara, els que no volíem respirar fum, ens pelàvem de fred quan sortíem al carrer per intentar trobar una alenada d’aire “menys contaminat” (volia dir fresc però no m’he atrevit...), però ara, tots les bars i restaurants han corregut a comprar estufes no fos cas que els pobres fumadors patissin fred... I hi ha fumadors que encara es queixen!

No paren de sortir propietaris de bars i restaurants dient que tindran menys ingressos, i jo no dic que els fumadors facin només una cervesa enlloc de tres, però han pensat que se’ls obra un nou mercat de clients? Han pensat que també hi havia qui no anava tan sovint a un bar per no marxar cap a casa amb la pudor del tabac enganxada a la roba? Doncs sí, senyors restauradors, aquest grup de població som clients potencials que mai se’ns ha tingut en compte!

Portem masses pocs dies com per valorar la situació, però el fet d’haver pogut estar tranquil·lament prenent algo i l’endemà posar-me el mateix jersei no té preu! Respirem millor i a sobre estalviem en aigua i sabó de la rentadora! Tot un xollo, no?