Fer caixes

Hi ha coses que tenen data de caducitat, i saps per avançat que un dia tocarà fer caixes, recollir i tornar a marxar. I quan aquest dia s’acosta les sensacions estan més a flor de pell que mai.

Mentre reculls, t’apareixen a les mans coses que et recorden què has fet durant aquest temps. Una entrada d’un concert que sona a música tradicional, una programació del teatre de la ciutat que remet a una escena concreta de l’obra que hi vas veure, una postal de Nadal que t’apropa més als amics de veritat, un calendari que ha travessat oceans per aconseguir robar-te un somriure, un tiquet d’un restaurant amb regust d’aquell marisc tan bo,  un banyador que et recorda el bany a l’Atlàntic...

Engegues l’ordinador i mires fotos, veus que realment has estat molt bé, has descobert un altre petit país, t’has sentit lliure per voltar-lo, has conegut gent extraordinària, has compartit moments fàcils i difícils, t’han visitat família i amics, els has ensenyat racons especials que has trobat per aquí, has rigut i has plorat, has compartit, has après...

En definitiva, tot t'omple de nostàlgia i et fan reviure el bé que has estat. Llavors recordes que quan vas decidir fer el canvi no ho tenies clar, tenies por, no sabies què passaria, i a la vegada t’adones que ara et passa el mateix (i el blog m'ha fet adonar que quasi fa un any que va sorgir l'oportunitat!

 Torna tocar canviar i et reapareix una sensació coneguda.  Per què els canvis sovint ens fan respecte i després ens sabem adaptar de nou al que tenim davant?

Toca fer caixes sí, però no em vull passar la setmana que em queda comptant els dies que em falten per tornar, al contrari, m'algrat que els que tens al voltant s'entosudeixin a fer el compte enrere, jo vull seguir xalant d’aquesta estada i gaudir-ne fins al final.