Per circumstàncies diverses he re-descobert un mail que vaig escriure el dia després de la mort del pare. Com que porto unes quantes entrades parlant de sentiments molt interns, i sent avui -Tots Sabts, he pensat que estaria bé compartir-lo.
Gràcies a tots per les mostres de condol que en aquests dies s'agraeixen i molt.
El pare ahir ens va deixar, sí, però ens va deixar moltes coses. M'agradaria que cadascú el recordés per algun petit detall: Una mirada, un somriure, una excursió, una expressió, un acte, unes paraules, un sopar, una ballada de sardanes, un cant... El pare era molt actiu i les circumstàncies en que cadascú el va conèixer podien ser molt diferents.
Unes paraules semblants, seguides de les d'agraïment, són les que em van sortir del cor ahir a l'acabar el funeral.
La Montserrat la mare i jo, avui ens sentim reconfortades. La missa d'exèquies d'ahir va ser molt maca. Si durant aquests dies ens sentíem acompanyats per les persones amb qui teníem una relació més íntima, ahir ens vam sentir acompanyats per tota una comunitat amb qui ell havia conviscut.
Hem acompanyat el pare, també, en aquests últims moments, i la sensació que avui tenim és la de Pau. No podem dir alegria, perquè està clar que hem perdut al pare, però la celebració d'ahir ens va commoure tant que ens ha deixat una traquil·litat especial.
No ens serà fàcil afrontar el que ara ens toca, però m'agradaria poder mantenir aquesta serenitat fins i tot en aquells dies de Festa que sabem que el tindrem més present al recordar tot allò en que estava vinculat.
La fe el va acompanyar fins a l'últim moment. De fet diumenge, quan ja estava estirat al llit amb els ull entelats i a nosaltres no ens deia res, vaig notar com la fe ens pot fer moure. Va venir el diaca de l'hospital, i tot va ser veure'l com començar a parlar. El vam incorporar i vam començar un moment molt especial de retrobament interior. Després d’una breu reflexió sobre l'evangeli del dia vam resar el Pare Nostre (i dic vam perquè ell el va dir tot en veu alta). Per acabar, la mare li va proposar de cantar els gojos a la Mare de Déu de la Riera (Patrona de les Borges) i el pare VA CANTAR!
Són de les últimes paraules que li vam sentir. Tot va ser marxar el mossèn com ell tornar-se a quedar estirat i entelar els ulls. Va seguir descansant fins ahir a la matinada que a poc a poc va anar respirant cada vegada menys i més a poquet a poquet fins que al final ja no va respirar.
Possiblement una mort tan dolça també ens ha ajudat a nosaltres a arribar a aquesta Pau de què parlava abans. Ara que li ha tocat recollir l'àlbum i marxar, estic segura que no ho ha fet deixant un munt de coses a mitges, sinó, que com a bon professor, ha marxat amb el convenciment d'haver deixat a altres preparats per a continuar-les.
Només demanem estar a l'altura de les circumstàncies per poder tirar endavant, tal i com ell voldria.
Moltes gràcies de tot cor
2 comentaris:
Entre milions i milions de coses antàstiques... EL MILLOR REI NEGRE DEL MÓN!!!!
Encara el recordo molt i no han parat de lliscar-me les llàgrimes.
US ESTIMO!!
Teta! No havia vist el teu comentari fins ara, però moltíssimes gràcies! Ara que s'acosta Nadal, tenir un record pel millor Rei Negre pot ser un bon regal
Publica un comentari a l'entrada