Tinc molta sort

Tinc la sort de tornar a estar de congrés. Aquesta vegada en un congrés nacional a Ciudad Real.

En una entrada anterior ja comentava lo molt que s’aprèn en aquests esdeveniments. Tot i que el nacional és un congrés d’àmbit més obert i on trobes temes menys afins a la teva recerca, segueixo convençudíssima que cal ser-hi.

He tingut la sort que dos grans investigadors internacionals relacionats amb la biomecànica han estat convidats a fer una sessió plenària cadascun: Andrés Keckskemethy (Editor de Mechanism and Machine Theory) i en Jorge Ambrosio (Editor de Multibody System Dynamics).

Vaig tenir sort, els dos van venir d’oients a la presentació que vaig fer ahir a la sessió de biomecànica. I encara vaig tenir més sort quan tots dos es van mostrar receptius al que explicava i van fer-me preguntes sobre el que havia exposat! Com a mínim els hi havia captat l’atenció.

A partir de tot això, i amb la sort d’estar amb qui estic (un director que és un ambaixador que ho fa tot fàcil), he tingut la sort de poder parlar personalment una bona estona amb ells!

En Keckskemethy va veure alguna cosa que no li quadrava amb el que exposava, i vam poder parlar de perquè passava, es va mostrar interessat en enviar-me les tesis on ell ha treballat en coses similars, i em va donar idees de com millorar-ho! I en cap moment ho va voler tirar per terra! Al contrari!!! D’això se’n diu motivar al personal! Per això també sento que tinc sort. Una persona que sap com parlar, sense mostrar cap mena de superioritat (i mira que tindria motius més que suficients per fer-ho) i que es mostra accessible! Quina sort!

I apa com si amb això no en tingués prou avui he tingut la sort de compartir el dinar amb en Jorge Ambrosio que evidentment recordava el que havia presentat ahir, i que s’ha mostrat interessat en el que feia (ell té un article que em va servir de base pel treball que he presentat). Qui m’havia de dir a mi que podria parlar-ne directament amb els autors del paper que més vegades m’he rellegit! (amb l’altre autor vaig tenir la sort de parlar-ne a Finlandia!!!!). I a part de comentar aquest treball he tingut la sort de seure al seu costat durant tot el dinar!

Pot semblar estrany el que explico, però poder accedir a aquestes personalitats és, almenys per a mi, molt important. Potser ells no em recordaran (o potser sí, em recordaven de Finlandia), però posar cara, caràcter i parlar amb aquells noms que has admirat pels treballs que han presentat és tenir molta sort.

I tot això en dos dies! Ja sé que la sort no és gratuïta, que cal treballar-la i buscar-la, però també podria ser que això no hagués passat. Per això, i per molt més, avui crec que TINC MOLTA SORT.