Es sent sovint que entre germans bessons existeix una connexió especial. Alguna cosa semblant a un sisè sentit (res paranormal) que els permet establir una comunicació molt propera i difícil d’explicar.
No hi ha estudis científics que ho puguin demostrar però hi ha moltes històries de germans bessons que expliquen aquestes casualitats. Des de sentiments de dolor que sent un quan és l’altre el que està malalt, a saber què està pensant l’altre encara que sigui molt lluny.
Els pocs intents d’intentar-ho explicar es centren en el fet de compartir durant 9 mesos un espai comú, i en quelcom anomenat “permeabilitat de l’aparell psíquic fetal”, però... què passa quan el mateix tipus de connexió s’estableix entre germanes que es porten 8 anys de diferència?
Durant algunes èpoques ens han preguntat si érem bessones, però més enllà d’una semblança física naltros també vivim aquestes casualitats estranyes. Moltes vegades, just en el moment d’agafar el telèfon per trucar-la, aquest sonava i era ella. Hem coincidit vestides amb el mateix jersei trobant-nos fora de casa i venint cadascuna d’un lloc diferent... I el que ens va passar dissabte ja és més que una casualitat. Dissabte era un dia especial, una situació que no és l’habitual i per la qual vam decidir que ens havíem de maquillar (fins aquí res d’estrany). Però quan després de l’acte arribem a casa i descarreguem el cotxe...
- - Ei jo també tinc el mateix maquillatge d’ulls!
- - Però si és dels xinos i l’he comprat a Ferrol.
- - Sí sí, jo també el vaig comprar als xinos però de Reus.
- - Doncs el vaig portar expressament per avui.
- - Doncs jo també l’he portat expressament de Barcelona...
Ens mirem les dues i comencem a riure. Hi havia 9 colors diferents al set de maquillatge d’ulls i les dues vam triar estrenar el mateix color per pintar-nos especialment per aquell dia...
No ens acostumo a pintar, i... per què les dues vam comprar la mateix pintura (EXACTAMENT LA MATEIXA) que no és ni molt menys d’una marca coneguda, per què cap de les dues havíem estrenat aquell color en concret, i per què les dues vam emportar-nos-el (una de Ferrol a Igualada i l’altra de Barcelona a les Borges) per decidir pintar-nos del mateix color per aquella ocasió?
No hem compartit 9 mesos d’úter, però la connexió entre nosaltres és indiscutible. Serà per què que el pare volia tenir bessonada? Potser som bessones però amb una vuitada pel mig...
1 comentari:
Em sento molt orgullosa de vosaltres i feliç de tenir-vos com a tetes petites.
Us estimo!!!
Un enorme petó per a les dues i un tercer per a la mare!!!
Publica un comentari a l'entrada