Pel no avorriment

Quan algú diu que està avorrit el que està expressant és un sentiment desagradable causat per la rutina i la manca d’interès del que passa li passa al voltant. Normalment, qui ho pronuncia té cobertes les necessitats materials però no aconsegueix omplir les altres ni amb relacions ni amb activitats.


Avui en dia, amb la gran quantitat d’activitats que hi ha, costa una mica comprendre perquè algú pot estar avorrit. El desencadenant d’aquest sentiment acostuma a ser la monotonia, però amb el poc temps que estem aquí, val la pena avorrir-nos? Quantes vegades hem pensat que no fèiem qualsevol cosa per falta de temps?

Hi ha una idea generalitzada de què la feina o allò que es fa per obligació avorreix. Però si en un moment concret apareix aquest sentiment, el que tenim al davant és un toc d’alerta. Alguna cosa no va com hauria d’anar i hem de ser capaços de fer els canvis necessaris perquè aquesta sensació no s’apoderi del nostre dia a dia.


Ningú pot estar avorrit quan fa allò que li agrada. Si sabem quins són els nostres interessos sempre tindrem coses a fer. Qui es pot avorrir davant d’una bona idea, d’un bon pla, o d’una proposta engrescadora? I si tenim una bona estona per davant, voleu dir que no trobarem allò que ens engresca a seguir endavant?


Per tant, el que diu que s’avorreix, no estarà dient que no es coneix prou a si mateix com per saber què li vindria de gust fer?