Optimització

Optimitzar el disc dur, el treball en equip, la pàgina web de l’empresa, el rendiment de l’ordinador, el vot, els anuncis a la xarxa...  Fem servir molt la paraula optimitzar i sovint només pensem en el resultat final, la situació immillorable, la més eficient. Però allò interessant d’aquest resultat final es troba en el procés que hem hagut de seguir. Perquè si decidim trobar l’òptim és que tenim moltes opcions alternatives que hem hagut de deixar de bandada (només perquè no ens portaven a una situació tan esplèndida ja no cal tenir-les en compte?).

Vist des d’un punt de vista matemàtic el que estem fent és resoldre un procés que té diferents solucions, però només una és la que millor s’ajusta a unes condicions fixades pel propi enunciat del problema. I aquí rau tota la importància.

Comencem un procés de discriminació per arribar a una meta, però aquest objectiu final és mòbil i el fixem nosaltres amb les restriccions que demanem satisfer. L’anomenem òptim, però no en coneixem el seu valor exacte. Per això, allò important no és la pròpia meta (l’òptim), sinó com aconseguim fer-la canviar de lloc.  Allò realment interessant són els petits canvis (a vegades imperceptibles) que ens permetran desplaçar la meta.

Deixem de pensar en el resultat final i centrem-nos en l’elecció entre les diferents trajectòries, en el coneixement de cada racó del laberint, i en la tria d’aquell camí que ens ha de permetre arribar més ràpidament o amb més facilitat a allà on ens proposem arribar.

PD: L’optimització d’un model de contacte peu-terra m’està afectat més del previst...