En l’antiguitat, una sibil·la era una dona que se suposava que tenia el do de predir el que vindrà. L'Antiguitat cristiana admeté que Déu havia concedit una mica d'esperit profètic a algunes d'aquelles endevinadores paganes, per tal de predisposar els gentils, amb llurs oracles, a rebre la llum de la Bona Nova.
Una tradició que també es trobava arrelada a les nostres terres i enguany ha traspassat fronteres. Ara només es manté a Mallorca, però amb la declaració de patrimoni de la humanitat s’ha conegut arreu.
El cant de la sibil·la, un anunci de Bona Nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada