Per l'autosuficiència

L’ésser humà és social per definició, però això no treu que també tinguem una responsabilitat individual d’autosuficiència.

Cadascú de nosaltres és responsable de trobar una solució a les adversitats que se’ns puguin presentar, i en alguns temes ens caldria confiar més en nosaltres mateixos. No podem buscar en els altres allò que trobem que ens falta. Els amics, la família la parella no han de donar sentit a la nostra vida, sinó que l’han de completar i enriquir. Com volem ser feliços en una relació si primer no som capaços de ser feliços estant sols?

Això no vol dir que no s’hagi de confiar en els altres ni que ens haguem d’aïllar arribant a una autosuficiència patològica , sinó que hi ha coses on cal implicar-nos més i, a la vegada, convèncer-nos a nosaltres mateixos que sí que podem fer-ho. Aprendre a controlar allò que al principi ens supera ens donarà l’experiència necessària per fer-nos-en càrrec des del moment que decidim començar.

Cal ser conscients que la independència que ens dóna ser autosuficients ens permet a la vegada viure molt millor en societat. D’aquesta manera no intentarem absorbir allò que ens falta sinó que, d’una manera natural, estarem disposats a compartir tot allò que som.