Dues calculadores i un xuletari

Torno a estar vigilant un examen. Si el primer era un dissabte, aquesta vegada és un dilluns però de dos quarts de dues a dos quarts de cinc… una hora fantàstica si vols fer dieta o començar l’operació biquini.

Aquesta vegada Teoria de Màquines. Igual que dissabte,, tinc temps de sobres i aprofito per fixar-me i pensar en les actituds dels alumnes.

El primer que em sobta: Porten (gairebé tots) dues calculadores. Podríem pensar que són molts previsors, per si una s’espatlla porten l’altra, però... no és el cas. Som un animals de costums, això ja ho sabem, però potser a vegades ens passem. Resulta que porten dues cacluladores per una altra raó. Quan es tracta de sumar dos números, utilitzen la casio de tota la vida, la de la ESO, però resulta que sovint han de resoldre sistemes d’equacions o integrar, i això la casio ja no ho fa... per això utilitzen l’HP. Però voleu dir que no es pot fer una SUMA amb HP? Cal ser tan reàcids als canvis? Tanta estima i superstició es pot tenir a la calculadora de tota la vida?

I el segon: El formulari. Quin gran invent! Durant l’examen es permet portar un full A4 manuscrit original. La idea és poder dur apuntades les fórmules que un no es sap de memòria, però en comptes d’això, aquest full manuscrit es converteix en un xulertari de dimensions considerables (Us imagineu tot el que cap en un A4 escrit a lletra de xuleta?)

Estic convençuda que no utilitzen una n-èssima part del que hi porten escrit. En aquests “formularis” s’hi acostumen a trobar “receptes” que el dia de l’examen mai funcionen (per això és un examen!) i problemes resolts per si per casualitat sortís igual a l’examen (ufff i tant! Segur que el professor posa el mateix que vam fer a classe...). Sota el “per si de cas”, tot s’hi val, no fos cas que algun professor no se n’adonés i posés el mateix exemple que surt al llibre...

Tot és poc quan ens posem a prova, tot i que moltes vegades l’única funció del formulari és donar-nos una falsa seguretat, i dues calculadores no ens ajudaran més que una. Si fóssim capaços d’observar-nos des de fora, veuríem que, com en el cas dels nervis, seguim malbaratant els nostres recursos. Si ens hem preparat, el formulari no ens farà massa falta, en tot cas serà el nostre amic fidel que ens farà companyia, sense dir res, durant les tres hores de l’examen.

Si dues calculadores i un xuletari fossin la solució... Què fàcil que tot seria!