Vigilar un examen

Ahir DISSABTE vaig tenir la gran sort de poder vigilar un examen… Efectes de la vaga de dimarts passat.

I que avorrit que és!!! Ufff...

Les primeres vegades et sents una mica “equirol”, com qui ha canviat d’equip de futbol gairebé sense adonar-se’n, comptes i recomptes els fulls entregats, que coincideixi amb el número d’alumnes a l’aula, t’assegures que no se n’hagi perdut cap, estàs hiper-atent i fins i tot apareix una estranya sensació de nervis. Encara tens massa recent el rol d’estudiant i quan llegint l’examen trobes alguna pregunta una mica rebuscada, apareix una empatia que no pots mostrar. Has canviat de bàndol.

I llavors comences a entendre el comportament d’alguns professors, perquè 4 hores d’examen només estan atent a que ningú copiï es fan eternes! De fet fas alguna cosa més: reparteixes enunciats, fulls de resposta, fulls en brut, papers de marques òptiques, passes llista, comproves DNI, però...

A mi em molestaven molt els professors que es passejaven entre les taules, em desconcentraven i tampoc entenia perquè ho feien. Des de la tarima es té una visió de tota l’aula que permet veure els colls de girafa molt millor que passejant, però ara... ara els puc començar a entendre, s’estaven AVORRINT! I què millor que passejar per passar l’estona!

És una cosa que no m’hagués cregut mai. Quan ets alumna, un examen és un “posa’t a prova” i el temps va en contra teva, t’hi has esforçat durant el curs i ara ho has de mostrar, però com a professora...  Ara encara falta una hora perquè acabin i ja no sé què fer! Tenen els enunciats, ja no apareixen masses dubtes i ja he clitxat qui intenta aprofitar-se del company del davant...

Sort que pensar escrits pel blog em motiva! I un paper i un boli et poden salvar de molts moments com aquests. Què hi farem són “gangas del oficio”.